Fer-se el suec fiscalment parlant (I)

No, avui no parlaré del frau fiscal malgrat el títol pot fer entendre això. Potser la setmana que ve o l’altra tocarà tractar aquesta xacra però avui vull fer de caçador de mites fiscals.

Espanya (i més concretament Catalunya) té uns impostos a nivells escandinaus (més concretament a nivell de Suècia)? Aquest és un mite que s’ha encarregat d’anar estenent tot el conglomerat neoliberal que aposta per un estat de mínima intervenció que requereixi d’una mínima fiscalitat. En realitat aposten per una mínima fiscalitat que té com a conseqüència necessària un aprimament sobtat de l’estat fins a fer-lo mínim.

Abans de res, ja que hem de comparar Espanya i Suècia, hem de demostrar que es semblen tant com un ou a una castanya. Així la resta de dades que aniré aportant passaran pel filtre mental del “no s’assemblen en res” en comptes del “som iguals només que aquí tenim serveis africans”.

Espanya i Suècia no s’assemblen en res principalment perquè el seu PIB no es similar ni per casualitat. En termes absoluts Espanya té un PIB d’1,03 bilions d’€ i Suècia no arriba als 0,044 bilions d’€. Abans de començar a treure el cava de la nevera i celebrar-ho caldria donar la dada relativa segons el cost de la vida i el poder adquisitiu. I si, com us imagineu els suecs ens superen, de fet són 1’5 vegades més rics que nosaltres (en relació al nivell de preus i altres variables). Així que torneu el cava a la nevera i penseu en per què un país tant ric com el nostre té una gent tant pobra vivint a dins i com un país tant pobre com Suècia pot tenir gent tant benestant allà. La resposta és “socialdemocràcia”.

Una vegada veient que vivim a la castanya podrida podem començar a analitzar algunes dades de rellevància. La primera són els impostos corrents (tant de rendes com de patrimoni). Resumint-ho tot, en aquest apartat ens trobem que Suècia ens supera en 8’1 punts percentuals en relació amb el que recaptem al respecte aquí.

Si analitzem l’IRPF trobem que el tipus mínim a Espanya és del 24% i a Suècia del 25% i el tipus màxim és del 56% (tram autonòmic inclòs) i a Suècia del 55%. I què passa amb tot això? Passa que a Espanya, els rics de torn, tenen moltes més facilitats que a Suècia per no haver de pagar el tipus impositiu més alt. De tal manera que només un 3% declara com a contribuent al tipus 56%. La resta el que fa és guanyar els calerons però les declara com a guanys de capital i tributen a la meitat. Qui vol tenir una nòmina on et treuen la meitat si pots tenir els mateixos ingressos i que et treguin un quart o, si ets molt llest i tens molta pasta, només un 1%?

Analitzant l’Impost de Societats trobarem que a Espanya el tenim al 30% i a Suècia el tenen al 22%. Abans de tornar a treure el cava de la nevera però per estampar-me’l al cap us diré que una cosa és el tipus nominal i l’altre el que realment s’acaba pagant. Espanya és el país de les deduccions L’Oréal “porque yo lo valgo”. Se’n fan tantes que seria impossible enumerar-ne la majoria i les intencionalitats en una part important dels casos és “tornar un favor” o “incentivar un sector on tinc interessos personals”. Doncs això: “porque yo lo valgo”. Només a l’Impost de Societats tenim aquestes deduccions (no hi són totes): inversió en I+D, foment de les TIC’s, foment d’activitats encarades a l’exportació, protecció del patrimoni històric, activitats cinematogràfiques i audiovisuals, edició de llibres, protecció del medi ambient, localització via satèl·lit, mobilitat i ocupació de discapacitats, formació professional, despeses d’escoles bressol, reinversions, assegurances i mútues, escriure de política en un blog (no, aquesta darrera és una broma però no crec que arribi gaire gent fins aquí). A Suècia no tenen ni molt menys tantes deduccions ni tampoc de la magnitud de les que estem parlant.

I què passa amb l’IVA? A Suècia tenen el seu IVA superreduït dos punts per sobre del nostre i el tipus general quatre punts superior.

Totes aquestes dades a què porten? A que els ingressos de l’Estat Espanyol siguin d’un 37’1% del PIB mentre que els de l’Estat Suec siguin d’un 51’5% del PIB. Recapten més perquè tenen impostos més alts i més difícils d’eludir.

No he volgut entrar en cotitzacions socials per part dels treballadors, que són més baixes que aquí, en tant que ells tenen un sistema sanitari que funciona més a partir dels pagaments directes. Tampoc he volgut entrar en altres impostos indirectes perquè ja era embolicar massa la troca per acabar arribant a la mateixa conclusió.

Els suecs no fan honor al seu gentilici a l’hora de pagar els seus impostos. Ara bé, les grans fortunes espanyoles semblen tenir la nacionalitat a l’hora de gratar-se la butxaca per pagar les seves obligacions. Ara bé, el més alarmant és tot el aquest conglomerat mediàtic que intenta fer-nos passar per suecs.

Manel Clavijo Losada