L’Ajuntament de Cornellà i la transparència

Ja fa uns mesos que vaig notant cert neguit a les xarxes per part dels grups municipals de la oposició. Deu ser perquè ser l’ajuntament menys endeutat a la vegada que s'augmenten les partides a polítiques socials i s'obren nous equipaments és complicat de rebatre.  

I és ja fa un temps que, cada cop que algú diu allò de “Cornellà té l’ajuntament menys endeutat de Catalunya”, apareix el convergent x de torn i contesta “si, però també el menys transparent!”. Temps mort! Com? Què? On és la relació causa-efecte entre ser l’ajuntament menys endeutat i ser el menys transparent? No n’hi ha, però barrejar la impotència amb el desconeixement i, a més, afegir-hi immaduresa política té aquestes conseqüències.

Rabietes de nen petit a part, avui volia dedicar l’article a parlar de transparència.

Com bé ens indiquen els oportun(istes)s paladins de la transparència municipal, l’Ajuntament de Cornellà no surt gaire ben valorat en els estudis sobre aquesta matèria. Cal deixar clar que, darrere d’aquestes investigacions hi ha gent molt esforçada, i amb més feina a fer que finançament per dur a terme la seva tasca.

Ara bé, cal tenir en compte què analitzen exactament aquests treballs i per què utilitzen aquesta metodologia. Cal que sapiguem que allò que tenen com a centre de la recerca són les pàgines web dels ajuntaments. El que aquí s’analitza és si les planes web dels consistoris tenen tota la informació que els investigadors consideren que han de tenir. Per què ho fan això? Senzillament perquè no hi ha mitjans tècnics ni humans com per anar a cadascun dels 947 municipis de Catalunya, picar a la porta i anar demanant documentació. S’hauria de parlar, doncs, d’accessibilitat web dels ajuntaments. El que passa és que, com podeu sospitar, aquesta expressió no té tant que ganxo.

Si anem als estudis de capçalera al respecte tenim una primera recerca feta per transparencia.org.es. Aquesta analitza, com deia abans, les pàgines web d’ajuntaments d’arreu d’Espanya. Com és natural, n’agafen uns quants d’aquí i d’allà per fer una mostra representativa. De Catalunya en van agafar 16 i el nostre ajuntament era el pitjor valorat en quant a la pàgina web. D’aquí a considerar que som el primer dels 947 municipis en manca de transparència hi ha el mateix espai com de neurona a neurona d’aquell que s’ho cregui.

El segon estudi de capçalera està fet a la UAB i està publicat a infoparticipa.cat. Aquí si s’analitzen les 947 planes web dels ajuntaments de Catalunya. Aquest és més seriós i ens dona una puntuació del 63% (baixa, això si).

A partir d’aquí:

Conclusió 1: les pàgines web són simptomàtiques del nivell de modernització d’un ajuntament. Ara bé, poc més. La transparència es mesura en funció de la possibilitat que té qualsevol ciutadà d’anar a l’Ajuntament  i que se li lliuri la documentació d’allò que vol saber.

Conclusió 1.1: com és físicament impossible fer un estudi extens al respecte, trobem notes baixes com la de Martorell, governat per CiU, que treu només un 51% o El Prat, governat per ICV, que treu un 54%. Notes segurament molt per sota del que podrien treure si es valorés la facilitat del ciutadà que demani informació anant al registre.

Conclusió 2: la transparència no és només bolcar totes les dades sense processar. Cal donar-les i, a més, fer una correcta interpretació i presentació de les mateixes. L’Ajuntament de Cornellà, en quant a pressupostos, et dona la possibilitat de descarregar-te la taula infernal de dades o mirar uns gràfics més atractius. Això, els estudis aquests, no ho valoren.

Conclusió 3: hi ha quelcom més transparent que un regidor donant la cara davant un ciutadà sobre la raó per la qual no es poden canviar de lloc els contenidors d’un carrer? Conèixer al regidor de la teva zona, tenir el seu número, el seu e-mail i disposar d'una eina com l’apropteu és transparència. Això tampoc no es valora...

Conclusió 4: cal millorar l’accessibilitat de la pàgina web, ampliar els seus continguts i modernitzar-la per fer-la més intuïtiva. Veieu com es pot dir el mateix sense populisme ni partidisme?

Manel Clavijo Losada