A 1992 es va estrenar la pel·lícula
Stalin protagonitzada per una
joveníssima Julia Ormond i per un no tan jove Robert Duvall. El film no era
altra cosa que un dels darrers exemples de propaganda anticomunista que havien
omplert les pantalles de milions d’espectadors en tota l’òrbita dels EEUU durant la Guerra Freda. La pel·lícula
és una mica fluixa i, segons diuen, és una mala adaptació de les memòries de la
filla d’Stalin. Tot i així serveix per il·lustrar l’estratègia emprada pel PP
en la gestió de la crisi.
I no, no compararé pas a Rajoy amb Stalin, això seria
massa gratuït i poc enginyós per l’estil d’aquest bloc (de moment).
Al principi de la pel·lícula apareix Lenin reunit amb
el Polit Buró i deixa anar una d’aquelles frases que deixarien glaçat a la
butaca si no fos per la caracterització exagerada del Lenin postís: No hi pot haver revolució sense l’ús del
terror.
I és que la gestió del conflicte dels 400€ és el
millor exemple (no l’únic) de la política del terror que està emprant el PP a
Espanya (i CiU a Catalunya amb el PIRMI i els “errors de tresoreria”). Sembla
clar que l’ús del terror ha d’estar a l’ordre del dia fins i tot si la
revolució és neoliberal.
Fa només unes hores que s’ha sabut que finalment es
prorrogarà l’ajut de 400€ als aturats que no rebin cap altra mena de prestació.
Aquests diners són tot allò que separa a un aturat de llarga durada d’un
indigent. S’aprovarà el proper divendres 24 al Consell de Ministres i tindrà
efecte retroactiu.
Calia esperar fins l’últim dia per anunciar-ho? Volien
donar la impressió d’haver estat treballant fins l’últim moment per trobar
finançament pel programa? O és que volien prioritzar les vacances del Govern
davant les necessitats del país?
Realment no ha estat res d’això. Tot plegat ha format
part d’una estratègia premeditada de caire intimidatori molt ben pensada. Han
volgut espantar a milions d’espanyols amb l’amenaça de quedar-se sense l’únic
que els sustenta en l’actualitat o que els sustentarà en uns mesos. Tot plegat
forma part de la Revolució Neoliberal, que vol deixar-ho tot en mans dels
mercats i desmuntar l’Estat del Benestar que entre tots hem anat construint i
mantenint.
El primer pas de la Revolució ha estat titllar a l'Estat del Benestar de
malbaratador i poc eficaç, el segon pas és ara separar el poder polític del
democràtic en forma de mentides i manca d’humanitat a l’hora de gestionar els
conflictes socials (de debò pensen que l’atur es fruit de la falta de voluntat
de la gent a l’hora de buscar feina? Realment creien que sense els 400€ la gent
s’animaria a cercar feina?). Aquestes fases són acumulatives, continuarem patint atacs a l’Estat
del Benestar i ara se li afegirà un despotisme antiil·lustrat per terroritzar a
la gent. Quin serà el tercer pas? Fer notar que enlloc de polítics han de
tornar els militars?