Posats a calçar-se l’armadura templària per anar de
croada a alliberar Terra Santa dels infidels neoliberals , ja m’hi quedo una
mica més i continuo caçant mites...
Com a continuació de l’article anterior, allargo la
comparativa hispano-sueca ja que les dades fan pensar en dies de glòria.
Avui el mite en qüestió és el següent: les rendes del
capital han de gravar-se molt per sota de les rendes del treball per tal d’incentivar
la reinversió, general ocupació i aconseguir una major competitivitat.
Partint del fet que a Suècia, com bé vaig explicar a
l’article anterior, tributen i recapten a la pràctica molt més que nosaltres
(també en rendes del capital), tot faria pensar que a Espanya es fa més
investigació en I+D, hi ha menys atur o que som més competitius.
Quina és la realitat? Que la despesa total en I+D és
quasi tres vegades superior a Suècia que a Espanya. I què passa si desglossem
la despesa segons qui la fa? Doncs que trobarem que el sector privat suec
inverteix més del triple que l’Espanyol encara que tenen més impostos a pagar.
Si afegim que aquí, l’empresa que més es dedueix per investigació en aquest
camp és el Banco Santander, ens podem fer una idea de la qualitat de la poca
recerca que fan els privats a Espanya. El Govern espanyol inverteix directament
el 0,26% del PIB en I+D metre que al Govern suec només li cal el 0,15% ja que
entre el sector privat i les universitats ja en té prou. Per cert, les universitats
sueques gairebé tripliquen la inversió en aquest camp a les espanyoles. Si
afegim que nosaltres no tenim cap universitat entre les 200 primeres del món...
Degut a la baixa fiscalitat de les rendes del capital,
tenim menys atur que a Suècia? Això no arriba ni a pregunta retòrica, és
evident que no. Nosaltres tenim en torn d’un 25% d’atur mentre que a Suècia tot
just ara han arribat al 8% i es tiren dels cabells. És curiós que tinguin el
8% ja que aquesta xifra és la que té Espanya d’atur estructural.
Per últim he deixat la competitivitat. Només donaré
una dada per tal de no provocar suïcidis col·lectius: Suècia es troba entre els
5 països més competitius del món i Espanya el 35.
La primera conclusió que hem d’extreure de tot plegat
és la següent: l’èxit o el fracàs d’una economia té més a veure amb el seu
model productiu i amb la intervenció de l’estat que no pas en els típics dogmes
neoliberals.
La segona conclusió que hem d’extreure és que no podem
comparar països tant diferents. Jo ho he fet per evidenciar l’absurditat dels
arguments de tot el conglomerat mediàtic neoliberal. No es pot prendre
seriosament el fet de pensar que tenim una fiscalitat escandinava o que si
baixéssim els impostos ens semblaríem més a ells.
La tercera i darrera conclusió és que si ens hem de
fixar en ells és més com a aspiració en alguns aspectes de la seva economia que
no pas com una comparació general, que és el que fan els neoliberals. No
caiguem en les seves trampes ja que aquests no volen que siguem Suècia, volen
que siguem Somàlia.
Manel Clavijo Losada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada