Ara començarà el diàleg. Les negociacions amb ETA hauran de ser exclusivament sobre el conflicte armat. S’ha de separar clarament les reivindicacions polítiques de la dissolució d’ETA. En cas contrari s’haurà legitimat la violència terrorista i s’haurà demostrat que és una manera efectiva d’assolir objectius polítics. La Declaració d’Aiete, així com la declaració dels terroristes volien vincular-ho. Això no és possible ni desitjable.
Conflicte armat
L’Estat i ETA, primerament, hauran de cedir en alguns punts. El punt principal, segons el meu parer, que haurà de cedir el primer és precisament en el fet d’establir contacte i negociacions amb una banda terrorista. El segon haurà de cedir en un primer moment en desfer-se de totes les armes de les que disposa. Les negociacions no poden continuar si una de les parts disposa d’un arsenal potencialment utilitzable per seguir actuant com fins ara. La confiança és essencial per assolir un acord i la possessió il•legal d’armes no ajuda en absolut a la consecució d’aquesta.
Una vegada recorregut aquest primer pas cal parlar de la dissolució. L’Estat haurà d’apropar presos (que no amnistiar-los) i de renunciar a perseguir als integrants d’ETA que no hagin comès delictes de sang. La banda terrorista haurà de cedir en la seva pròpia dissolució. Això serà dolorós, sagnant i molt dur per moltes víctimes del terrorisme que veuran com molts integrants d’ETA que es dedicaven a recollir dades sobre possibles objectius quedaran lliures de la persecució de la justícia. El paper d’aquests individus dins la organització terrorista ha estat indispensable per poder dur a terme els actes més horrorosos de violència. És precisament per això que es tracta d’una cessió costosa a nivell polític. L’apropament de presos també serà molt debatuda però cal cedir-hi també degut a que la por d’una reorganització de la banda ja no serà possible quan s’hagin desfet de les armes i s’hagin dissolt. A més, amb la tecnologia actual es podrien haver coordinat tot i estar a molta distància els uns dels altres.
Tot fa pensar que serà en el segon pas de les negociacions quan el procés de pau passarà pels moments més complexos i dolorosos. L’Associació de Víctimes del Terrorisme, així com d’altres del mateix tipus, faran molt de soroll (amb tot el dret del món) per tractar d’evitar aquest tipus de cessions.
Conflicte polític
Una vegada ETA ja no existeixi caldrà començar a tractar el conflicte polític. Cal dir, però, que la banda terrorista tenia com a objectiu principal mantenir-se a si mateixa. ETA, en els seus últims moments, era la fi, no el mitjà. La retòrica que empraven era, això si, d’independentisme, de socialisme, etc. Aquesta, però, era la cobertura que utilitzaven per amagar a uns dirigents poc ideologitzats i una lluita armada que cada cop perdia més sentit. El món havia canviat, ells no.
A l’article de l’altre dia deia que hagués sigut un error terrible il•legalitzar Bildu. La Llei de Partits ha sigut un dels principals impediments per fer que l’esquerra abertzale democràtica s’institucionalitzés i esdevingués més important que no pas l’entorn violent d’ETA. Ha impedit que les institucions domaren a l’esquerra abertzale i la situés en un paper democràtic i amb responsabilitats que desbanqués i monopolitzés l’independentisme, fora de retòriques i actes violents.
La consulta a la ciutadania del poble basc sobre el seu futur, així com altres aspectes polítics d’àmbit nacional i social hauran de ser conseqüència dels processos electorals i de la consecució de majories. És per això que cal separar-ho del conflicte armat ja que no hi té res a veure.
Tot aquest procés ha d’arribar necessàriament a la següent conclusió: ETA ha sigut el principal impediment del poble basc per poder decidir sobre el seu futur. Els terroristes han monopolitzat un moviment que només podia tenir èxit amb mitjans democràtics i amb una majoria social sense por i sense vinculacions amb grups violents.
Manel Clavijo Losada
