Al punt de mira

A la matinada del passat diumenge, un grup de feixistes van assaltar la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya al barri barceloní de Les Corts. Van amenaçar a uns companys de la Joventut Socialista de Catalunya i, finalment els van agredir. Vagi per davant tot el meu suport i ànims als companys socialistes!

Aquest cop, els feixistes cridaven “independència” i “aneu-vos a Espanya”. Altres vegades, però, els feixistes han cridat “putos catalanes” i “arriba España”.

El feixisme no defensa a les persones, les extermina. Tampoc no preserva cap cultura , més aviat la desfà. No salvaguarda cap dret, el demoleix per imposar l’arbitrarietat. En cap cas protegeix la terra, la devasta amb l’ús de la violència. I no, no blinda cap nació, en tot cas l’arruïna. Però no els deixarem fer.

El feixisme vol una societat homogènia sense oposició al seu poder totalitari. Ara bé, vol que sigui ben heterogènia en quant a fidelitats i jerarquies. No volen ciutadans, volen soldats esclaus que rebin i executin les seves ordres. Per aconseguir això se n’aprofitaran dels conflictes existents i els tergiversaran per tal de provocar el caos. Culparan a col·lectius sencers d’allò que no es responsabilitat seva, parlaran de puresa i de regeneració. Darrere de tot plegat només hi ha violència. Però no els deixarem fer.

Sovint, la millor manera de definir-se a un mateix és analitzar als teus enemics. Si els feixistes són els que ens ataquen, això vol dir que som demòcrates i antifeixistes. Però sobretot vol dir que som persones amb ètica i moral.

És per això que estem al punt de mira del feixisme, independentment de la seva decoració. Som un destorb pels seus propòsits, som l’enemic a batre en tant que defensem allò que és radicalment oposat a la seva concepció del món i de l’esser humà. Som aquells que demostrem que la seva manera d’analitzar la societat és falsa. Nosaltres defensem l’entesa i el diàleg, l’encaix de les nacions, el pacte entre iguals... Però no ens volen deixar fer.

Als feixistes d’una banda i altra es necessiten. Mai no s’atacaran directament entre ells. Uns i altres s’alimenten i es justifiquen amb les accions de l’oposat. Quan un pinta una paret, l’altre la tatxa. Quan un crema una estelada, l’altre una bandera espanyola. Quan un assalta la Delegació del Govern a Madrid, l’altre assalta una seu del PSC. Fins a on pot arribar l’escalada de tensió? No els deixarem fer.

I és que el pitjor que podem fer ara és no fer absolutament res. Relativitzar l’atemptat, reduir-lo al nivell d’anècdota o començar amb relats conspiranoics és fer-los guanyar terreny.  Tampoc podem caure en el parany d’assenyalar la decoració d’aquest feixisme com si fos el més important.

El PSC és l’únic garant a l’hora d’establir un pont de diàleg entre Catalunya i Espanya. Aquells que volen suprimir aquesta possibilitat tenen com a objectiu destruir aquest pont. És tota la infraestructura que queda per evitar la fractura social definitiva en tant que altres han volgut dinamitar els ponts i amagar-se a l’altre banda a esperar. Els militants socialistes hem d’aguantar la posició i resistir, no ho hem de fer pel bé de la organització, ho hem de fer pel bé d’una societat pacífica i civilitzada que vol continuar sent-ho. Hem de protegir l’única possibilitat que queda d’assegurar el pacte i l’enteniment entre els pobles germans.

La lluita continua, mantingueu la posició i defenseu el pont.

Manel Clavijo Losada