Estimada neboda,
demà farà tot just una setmana que vas arribar a
aquest món. Ho vas fer am els ulls ben oberts i envoltada de gent encuriosida
que et mirava bocabadada.
Com a oncle teu que sóc em veig en l’obligació de
donar-te la benvinguda amb aquesta carta. Com bé aniràs comprenent amb el pas
del temps, has arribat a una família plena de polítics. Polítics de veritat, no
dels que veuràs a la televisió. Veuràs que som gent política d’arrels molt
profundes en l’associacionisme veïnal, sindical i de reivindicació de la
memòria històrica d’aquest país. Probablement el menys polític de la teva família
sigui el teu oncle, que milita en un partit i participa en alguna que altra
iniciativa ciutadana...
Malgrat això, em veig en cor d’escriure’t aquesta
carta de benvinguda política per un parell de motius que tot seguit t’explicaré.
El primer d’aquests és que fa alguns anys vaig veure a la televisió un programa
on entrevistaven a polítics i als seus fills i/o nebots petits i vaig observar
una cosa: la majoria no volien saber res de la política (d’altres, en canvi,
semblava que els hi interessava més la vida de partit que la política
pròpiament dita). El segon motiu és que t’ha tocat néixer en un país amb greus
problemes socials que s’han vist agreujats pel desconeixement ciutadà sobre què
és la política. Aquest fet permet que el poder no tingui prou control i que el
flux d’idees i propostes no arribin a les elits que decideixen, ni que el
ciutadans entenguin el procés i execució de les decisions polítiques. D’aquesta
manera es manté el monopoli de la política per a una minoria que fa i desfà
mentre que la majoria de tant en tant encerta alguna mobilització respecte allò
que es troba a l’agenda política que no ha estat marcada per ells.
Davant d’això no vull que prenguis una decisió
prematura respecte la teva posició en la societat. No vull que vegis tot plegat
i pensis que no hi tens res a fer o que al final t’impliquis de tal manera que
acabis acceptant l’statu quo.
En tot cas la decisió és teva. Has de saber però, que
entre el cinisme polític imperant i l’escalada professional dels acrítics,
existeix una escletxa per on circulen els animals polítics. Aquests són aquells
qui entenen què és, per a què serveix, i
el més important, quin és el seu paper en la política.
L’elecció sobre quin camí has d’emprendre és tota
responsabilitat teva. Ha de ser fruit de la teva reflexió i de l’anàlisi de tot
allò que t’envolta.
Has començat bé, Candela, amb els ulls ben oberts! Que
ni la por ni l’angoixa te’ls tanquin mai!
El teu oncle,
Manel Clavijo Losada