Consells per no transformar unes primàries en un parvulari

Feia un any que volia escriure aquest article però entre unes coses i altres ho he anat deixant, coses que passen! I encara sort que no es tractava del reglament de les primàries del PSC, sinó ja m’haguessin cessat!

Bromes a part, crec que era necessari escriure aquesta entrada al bloc. És important deixar clares unes quantes idees sobre què són unes primàries i per a què serveixen. Cal tenir en compte que les primàries seran un punt molt important en la vida del partit. De la maduresa de les parts implicades dependrà si aquest punt és d’inflexió o és final.

Aquest escrit està dividit en dues parts: consells per l’aparell (ja sabeu, aquells que ho controlen tot, que els pinten tant dolents però que després se’ls vota a la búlgara i tothom hi vol ser) i consells pels candidats i les candidates. Qui sóc jo per donar consells a gent experimentada? Per què em faig preguntes que no vull respondre?

Consells per l’aparell

1. L’esperit d’unes primàries és obrir els processos interns a la ciutadania. Què vol dir aquesta frase? Que part del poder de l’aparell passa a ser controlat per l’atzar. Si, heu llegit bé: atzar. I què és l’atzar sinó un munt de variables impossibles de quantificar i comptabilitzar a temps per predir el seu resultat? Podreu tractar de fer, refer, desfer, formar, reformar i deformar els reglaments però mai no podreu entrar al cap del votant X i fer que voti el que vosaltres voleu. Per tant, no cal que us capfiqueu massa en el número d’avals, els percentatges necessaris per estalviar-vos una segona volta, etc. Les primàries us treuen part del vostre poder per si mateixes. Si no em creieu podeu buscar el cas d’Itàlia: van reformar la llei electoral per tractar de fer un Parlament amb menys partits representats. El resultat va ser tenir-ne més. La política és una ciència social, no pas una ciència exacta així que fer-vos a la idea que el vostre marge és més aviat poc.
2. Si heu volgut jugar al presidencialisme ara toca assumir les conseqüències. De debò us penseu que amb una cara bonica i unes bones paraules n’hi ha prou? No! Cada candidat i candidata haurà de tenir les seves idees, les seves propostes, els seus projectes... Em seguiu? Cadascú tindrà el seu propi programa! Si, això també us ho treuen les primàries. Ja ningú no podrà tenir la capacitat d’incidir al 100% en el programa. És l’hora de dir adéu al Consells i les Conferències on s’aproven els programes electorals? Es l’hora de dir hola als equips de campanya? Tampoc ens enganyem, l’únic que canvia es que es multipliquen aquests equips i és impossible tenir-ho tot controlat. El consell que us dono és que no poseu pals a les rodes i deixeu via lliure al combat intern per les idees. Ja després s’aconseguirà sumar el programa del candidat guanyador amb les idees del partit (que molt probablement seran més semblants del que ens pensem).

Consells pels candidats i les candidates

1. Seguint just l’argument del punt anterior: heu de tenir projectes propis que justifiquin la vostra candidatura. Ser crític, aparell, catalanista, obrerista o tot a l’hora no justifica la vostra existència. Heu de marcar perfil propi i personalitat, demostrar que teniu idees que són vostres i que veniu a sumar. Reproductors, males còpies o productes de màrqueting, absteniu-vos! El meu consell és que no tingueu por a crear el vostre projecte socialista.
2. Les primàries han de ser un reality show on el guanyador o guanyadora sigui qui faci una millor oposició al govern actual. No us trenqueu el cap entre vosaltres que ni és útil per ningú ni cal fer-ho per cridar l’atenció. La clau de tot plegar és ser capaços de combinar la contraposició de programes a nivell intern amb la confrontació directa amb l’adversari extern. El meu consell és que no feu el ridícul.

En les vostres mans està el destí de la socialdemocràcia a Catalunya! Bé, en realitat em conformo si algú de vosaltres aconsegueix que ma mare deixi de preguntar-me què coi foto al PSC.

Manel Clavijo Losada