La universitat no és una prioritat

Avui hagués estat molt fàcil (i potser recomanable) dedicar l’article a la dimissió sospitosa d’Esperanza Aguirre o a la manca d’amplitud de mires i visió de futur d’un Rubalcaba i un PSOE que es resisteixen a assumir el federalisme. No parlaré d’això, tot i que aquí queda el meu esment al respecte.

Tornant al tema que interessa, ahir el Conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va inaugurar el curs universitari a la Pompeu Fabra. Ho va fer en un acte molt mogut gràcies a les protestes de la PUDUP (Plataforma Unitària en defensa de la Universitat Pública). Protestes legítimes a part, el Conseller va fer unes declaracions tant demagògiques com esgarrifants i que donen nom a l’article d’avui.

D’una banda són declaracions demagògiques ja que justifica les retallades i la manca agreujada de finançament amb un argument coix com el de posar per davant les pensions (les de l’estat central?), la sanitat (caram! Ara és una prioritat!) i l’educació infantil (tuppers i interins despatxats a part).

És absurd que el Conseller ens vulgui fer creure que retallen en educació superior perquè la prioritat es troba en el que tampoc és prioritari. El cert és que la prioritat no és pas la sanitat, les pensions o l’educació primària, l'única prioritat és la reducció de la despesa pública, l’aprimament de l’Administració  i la reducció d’impostos als qui més tenen.

D’una altra banda són unes declaracions esgarrifants en tant que deixen la porta oberta de bat a bat a la privatització i elitització de la universitat pública. És cert que tot plegat és una situació que ja es dóna de facto però no per això és menys preocupant que es digui clarament des del Govern de la generalitat. Si la Generalitat no finança degudament les universitats, aquestes hauran de cercar els euros a l’àmbit privat i això implicarà per força haver de demanar favors i sobretot haver de tornar-los. 

Si la Generalitat continua per aquest camí obligarà a les universitats públiques a emprendre mesures molt profundes i greus de reestructuració, cosa que afectarà a la qualitat de l’ensenyament i al número d’alumnes matriculats.

Si la universitat pública no és una prioritat pel Govern de la Generalitat, el futur de Catalunya tampoc ho és, (fora de retòriques messiàniques). Cal que a les properes eleccions desallotgem als neoliberals del Govern abans que ells desallotgin a les classes populars de l’educació superior! Combatrem les tisores amb paperetes i així, per primer cop, el paper guanyarà a la tisora.  

Manel Clavijo Losada