dilluns, 24 de setembre del 2012

CiU per davant de la Generalitat



En alguna ocasió ja he fet esment de la millor manera de saber què pensa realment el Molt Honorable President és saltar-se el discurset i anar directament al torn de preguntes. Dijous passat va ser un nou exemple de tot plegat.

Durant tota la intervenció inicial es va anar recalcant que la pressa de decisions derivada del fracàs de la “negociació” del Pacte Fiscal es produiria després del debat de política general al Parlament de Catalunya. Això mostrava, a priori, la ferma voluntat de monopolitzar el debat que havia de ser sobre les retallades i de control al un executiu incapaç de governar en positiu. L’objectiu, doncs, és centrar tota l’atenció a un terreny favorable per l’actual govern i que els mitjans menystinguin la resta de conflictes socials que afecten a Catalunya. Essent benvolents es podia interpretar també que la decisió d’avançar eleccions o plantejar un referèndum caldria la reflexió comuna, consensuada i pausada d’un debat al Parlament i que, en tot cas, l’anunci es faria després.

Malauradament, al torn de preguntes se li va veure el llautó. Davant la insistència dels periodistes, finalment se li va escapar que la decisió s’anunciaria al mateix debat de política general. És a dir, no seria fruit de les conclusions d’aquest debat sinó que s’utilitzaria la plataforma mediàtica que suposa per fer l’anunci. Si això finalment es realitza serà una prova més d’allò que dóna títol al present article.

El Govern de CiU (no de la Generalitat), no content amb amagar les retallades i tota la política neoliberal rere l’attrezzo del Pacte Fiscal, vol centrar tota l’atenció mediàtica dels mitjans en la convocatòria d’unes eleccions anticipades.

Tot plegat és una mostra més del càlcul electoral, l’estratègia partidista i la gran enganyifa que ha suposat aquesta legislatura i aquest govern convergent.

Si finalment es convoquen eleccions anticipades caldrà fer una valoració de què significa que l’actual legislatura s’hagi esgotat abans d’arribar als dos anys i quin és l’objectiu real de l’avançada de les votacions.


Manel Clavijo Losada

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada