Carrillo: exemple de respecte i tolerància

Aquests dies són del tot frenètics en tot allò que fa referència a l’actualitat. Malauradament avui cal fer esment a la mort de Santiago Carrillo, un home que va ser, de principi a fi, coherent amb els seus temps i un lluitador incansable contra l’adversitat.

Sincerament no pensava dedicar un article a Carrillo però m’hi han obligat. Si, m’ha obligat tota la caverna mediàtica a partir de la seva visió franquista sobre aquest personatge. I no parlo de La Gaceta (excel·lent substitut d’emergència si mai us manca el paper higiènic), parlo de diaris “seriosos” com l’ABC o La Razón. El primer titlla Carrillo d’ombra del comunisme i el segon ni es molesta en fer esment a la mort d’un dels pares de la Transició (tan modèlica segons la línia editorial d’aquest diari).

Tota la caverna s’ha bolcat en llençar tota la propaganda que tenien preparada per aquest moment. Òbviament apareixerà amb tot luxe de detalls tot allò referent a Paracuellos, oblidant la situació de descontrol que patia Madrid (descontrol vol dir que ningú té el control suficient com per organitzar una matança d’aquelles característiques). També passaran per sobre de l’ordre cronològic dels esdeveniments on aquest assassinat en massa s’inicia quan Carrillo encara no era l’encarregat de la seguretat d’una capital en guerra i assetjada (tot plegat amb només 22 anys!).

I és que, una vegada més, queda clara la diferència entre la dreta rància i antidemocràtica i l’esquerra plural i democràtica. La primera vol separar, cercar enemistats, acabar amb les singularitats, exigir respecte però no aplicar-s’ho.

Carrillo, però, era del segon grup, va demostrar respecte i tolerància amb aquells que li desitjaven la mort, amb aquells que van destrossar la seva joventut, amb aquells que van acabar amb el seu somni d’un determinat model d’estat per Espanya. Ell va saber cedir en favor de la majoria tot i sabia que faltava als principis pels qui van morir tants companys i amics seus. Ho va fer en favor de tots nosaltres, també d’aquells que, encara en el dia de la seva mort, li falten al respecte i l’acusen de crims de guerra amb la mateixa insistència amb la que amaguen els crims propis.

Serveixi la seva vida com a exemple de dedicació a un projecte i serveixi la seva mort com una mostra més de la inexistència d’una dreta democràtica a Espanya. La lluita continua! 

Manel Clavijo Losada