Carta de benvinguda

Estimada neboda,

demà farà tot just una setmana que vas arribar a aquest món. Ho vas fer am els ulls ben oberts i envoltada de gent encuriosida que et mirava bocabadada.  

Com a oncle teu que sóc em veig en l’obligació de donar-te la benvinguda amb aquesta carta. Com bé aniràs comprenent amb el pas del temps, has arribat a una família plena de polítics. Polítics de veritat, no dels que veuràs a la televisió. Veuràs que som gent política d’arrels molt profundes en l’associacionisme veïnal, sindical i de reivindicació de la memòria històrica d’aquest país. Probablement el menys polític de la teva família sigui el teu oncle, que milita en un partit i participa en alguna que altra iniciativa ciutadana...

Malgrat això, em veig en cor d’escriure’t aquesta carta de benvinguda política per un parell de motius que tot seguit t’explicaré. El primer d’aquests és que fa alguns anys vaig veure a la televisió un programa on entrevistaven a polítics i als seus fills i/o nebots petits i vaig observar una cosa: la majoria no volien saber res de la política (d’altres, en canvi, semblava que els hi interessava més la vida de partit que la política pròpiament dita). El segon motiu és que t’ha tocat néixer en un país amb greus problemes socials que s’han vist agreujats pel desconeixement ciutadà sobre què és la política. Aquest fet permet que el poder no tingui prou control i que el flux d’idees i propostes no arribin a les elits que decideixen, ni que el ciutadans entenguin el procés i execució de les decisions polítiques. D’aquesta manera es manté el monopoli de la política per a una minoria que fa i desfà mentre que la majoria de tant en tant encerta alguna mobilització respecte allò que es troba a l’agenda política que no ha estat marcada per ells. 

Davant d’això no vull que prenguis una decisió prematura respecte la teva posició en la societat. No vull que vegis tot plegat i pensis que no hi tens res a fer o que al final t’impliquis de tal manera que acabis acceptant l’statu quo.  

En tot cas la decisió és teva. Has de saber però, que entre el cinisme polític imperant i l’escalada professional dels acrítics, existeix una escletxa per on circulen els animals polítics. Aquests són aquells qui entenen què és,  per a què serveix, i el més important, quin és el seu paper en la política.

L’elecció sobre quin camí has d’emprendre és tota responsabilitat teva. Ha de ser fruit de la teva reflexió i de l’anàlisi de tot allò que t’envolta.

Has començat bé, Candela, amb els ulls ben oberts! Que ni la por ni l’angoixa te’ls tanquin mai!

El teu oncle,

Manel Clavijo Losada