Arriben les bones noticies!

No es tracta d’una relaxació dels límits de dèficit, tampoc s’ha aprovat cap llei per l’habitatge digne i per la dació en pagament, aneu errats si penseu que s’ha decidit incrementar el SMI al nivell de l’IPC. Molt menys s’han començat a portar a terme les mesures de control als mercats financers que serien necessàries per aturar l’especulació i el control de l’economia sobre la política. I no, tampoc ha aparegut com per art de màgia un pla de xoc per afavorir cap nou model productiu ni per generar alta ocupació de qualitat.

En aquest país les bones noticies no arriben si no treballem per realitzar-les. Això serà difícil si a Espanya trobem més aturats actius que governants que treballin, és per això que ens hem de conformar amb un altre tipus de noticies.

La bona nova és que ja tenim un partit liberal a Catalunya! Si, ja n’hi ha prou de conservadors i socialistes fent-se passar per liberals, centristes o pragmàtics. Els vots del centre ja tindran una destinació clara, no pas una mala còpia. Aquells que pensen que l’esquerra i la dreta són el mateix, que fer o tancar hospitals és ben bé igual i que no troba diferències entre estudiar en una escola i en una barraca “provisional” estan d’enhorabona. Ja tenim el partit ideal per tots aquells que no votaran mai a la dreta però s’han cregut la metàfora de la família amb ingressos reduïts que retallen en despeses supèrflues (sanitat i educació) com a paradigma del que s’ha de fer a la Generalitat.

Ha arribat el moment que la via que ha mort a Europa entri al Parlament de Catalunya amb forces renovades. Era necessari que algú posés la tanca al voltant del centralisme institucionalitzat de caire oportunista, no fos cas que els altres partits es colessin. A Catalunya no tenim als Liberals-Demòcrates de la Gran Bretanya, ni al Liberals purs d’Alemanya, tampoc tenim un poti-poti com el Partit Demòcrata a l’estil italià. Qui vol nous partits, partits que fan el de sempre o fusions incomprensibles? Aquí a Catalunya tenim el partit més antic de la cambra utilitzant estratègies que han mort a Europa però venent la moto d’una nova fornada tant de dirigents com d’idees.

Gràcies a ERC tenim el prototip de formació política que pot pactar amb qui sigui, on sigui i en les condicions que siguin. En un inici no han entrat al govern però si el projecte sobiranista (que només es tracta d’una secessió institucional, no pas d’un projecte econòmic) comença a ser atacat, tindran el seu moment de glòria al si d’un govern de dretes.

Just en aquell moment, la metamorfosi d’ERC en un partit liberal-oportunista haurà culminat i tots els qui estem a les bases de partits en perill de caure en la marais centralista respirarem alleugerits.

Manel Clavijo Losada