La incoherència del PSC

Fa uns mesos vaig elogiar en aquest blog la postura del PSC respecte el Pacte Fiscal presentat per CiU. Calia votar en contra en algunes parts del text en tant que no era un “pacte”, no s’havia treballat cap consens, s’havia imposat una declaració i les dues opcions que existien al respecte eren: o deixar fer o oposar-s’hi. En aquell cas el PSC va ser coherent ja que CiU no va fer cap mena de gest amb el principal partit de la oposició.

Avui però, no puc elogiar la decisió presa ahir pel PSC al Parlament. Aquell article tenia com a títol “La coherència del PSC”, aquest, malauradament, té el títol contrari.

Si bé és cert que l’inici del procés d’elaboració de la declaració de CiU i ERC tenia un tic despòtic ben clar, posteriorment van esmenar l’errada, van recular, cedir i fins i tot hi va haver algun tret de generositat. Una prova clara de tot plegat és que la declaració primigènia i la que es va votar ahir eren substancialment diferents.

Votant en contra d’un text consensuat on s’hi troben forces com CiU, ERC, ICV i, parcialment, les CUP, quedem fora de l’espai de debat sobre el futur de Catalunya i sobre el mètode d’elecció d’aquest.

Però el pitjor no és això, no és pas quedar fora d’un procés mediàtic, no és pas votar alineats amb el PP i C’s, no és capficar-nos en posicions tècniques per justificar allò injustificable, fins i tot no és anar contra la voluntat d’una part activa de la ciutadania. El pitjor de tot plegat és que, arribats al moment d’executar la consulta, no hi haurà ningú que defensi el no.

Parlem clar: ens hem carregat la consulta amb la nostra postura. El nostre paper havia de ser legitimar el procés d’autodeterminació tot defensant el no a la independència. Aquesta consulta, sense el nostre suport, mai no podrà ser legítima, nosaltres l’hem deslegitimat. Les dues posicions que hi hauran respecte la consulta seran: d’una banda el si a la independència i, de l’altra, el boicot a la mateixa. El resultat d’aquesta, doncs, no serà fruit de la voluntat del poble de Catalunya, serà la conseqüència directa d’un procés viciat que accelerarà el desencís de la ciutadania vers la resolució dels seus problemes, vers la política.

El PSC no ha sabut mesurar les seves forces al Parlament i a la societat. No som ja la segona força, no som ja el principal partit de la oposició. Ara som un partidet i com a partidet podem negociar fins a cert punt. Aquest intent de veto ha estat ridícul i ingenu (o una excusa per no votar a favor). No vam tenir el suport electoral suficient com per fer pressió. Ara bé, si hem tingut el poder suficient com per carregar-nos la consulta, de fet, així ho hem fet.

Espero que, encara que no sapiguem gestionar la crisi nacional, sapiguem gestionar la crisi socioeconòmica en la que també estem immersos.

Manel Clavijo Losada