Reagrupament.fals

Fa dies vaig publicar un article sobre les noves formacions polítiques que es postulen per les properes eleccions. Alguns em van agrair l’entrada, ja que resultava prou interessant llegir un anàlisi planer sobre aquests partits. Altres, els que més, em van demanar que em mullés més al respecte.

Doncs bé, la veritat és que no pensava dedicar, de moment, cap post als nous grups polítics fins l’estiu. Finalment, els esdeveniments m’obliguen a desdir-me i a escriure sobre Reagrupament.

No m’agrada que uns simplistes i, fins a cert punt, demagogs dictin el ritme d’aquest espai web però l’actualitat és l’actualitat.

Un dels apunts que feia l’altre dia era la dificultat que representa fer un programa electoral amb tot el conglomerat de sectes protopolítiques que conforma Reagrupament. Aquestes complicacions han sorgit i els dirigents d’aquesta nova Església Independentista han optat per l’opció fàcil: dissenyar un programa de mínims on tots hi estan d’acord. Això, a banda de resultar poc precís i demostrar la immaduresa d’aquest partit, ens fa veure que la seva ideologia hi cap en un mocador. El nacionalisme mai no pot ser una ideologia per si sola ja que parteix d’una premissa equivocada: la terra val més que l’ésser humà.

La historia ens mostra com els nacionalismes, aplicats per si sols a la política, només porten desgràcies i representen la completa i absoluta anul•lació de l’home.

Tornem, però, al corral de Reagrupament. A l’Assemblea d’ahir van aprovar l’esmentat programa marc a partir del qual volen concretar un document per vendre’l a empreses privades i els electors que hi piquin. En definitiva: volen fer del seu mocador de tela un paquet de klineex, menys consistent però més higiènic ja que és d’un sol ús.

Concretem una mica allò que van aprovar en el dia d’ahir. En primer lloc volen configurar una espècie d’institucions per declarar la independència: un Exèrcit Català (format per ves a saber qui), una Guàrdia Nacional (mossos amb un altre nom), uns serveis d’intel•ligència (suposem que no conformats per dirigents de Reagrupament) i un cos de diplomàtics (per negociar la instal•lació de bases militars americanes, suposo).

Una vegada iniciada aquesta aventura volen començar amb el que més els hi agrada: la repressió interna. Cal recordar que dins de Reagrupament hi han partits d’extrema dreta i extrema esquerra. Aquesta repressió es concreta en la retirada de l’oficialitat del castellà al territori. A les escoles es situarà aquest a l’alçada d’una optativa exòtica pels qui es neguin a fer francès. Per suposat, als mitjans de comunicació ni una paraula en Castellà.

Si fins aquí el programa és similar al paper higiènic després d’ésser utilitzat encara resta el millor. Tot aquest conjunt de bajanades es complementen amb el fet de que no tenen una postura clara en matèria econòmica. Tot un programa per arribar al final i trobar que no hi ha solucions a la crisi econòmica.

Tot plegat sembla que conduirà a Reagrupament a ser un partit autoritari (totalitari no, ja que això demana un mínim de temps i d’ideologia) ple de líders mediàtics, que no resoldran els nostres problemes i només utilitzaran la paraula i no l'acció política. El Movimiento a la catalana.

Aquests utilitzen la raó amb la mateixa freqüència que han demostrat fins ara.


Manel Clavijo Losada