La inesperada aparició, fa quatre anys, de Ciutadans ha obert la possibilitat - i els ànims- d’altres partits per presentar-se i tenir ressò mediàtic.
Reagrupament és un clar exemple, una fusió d’independentistes de tot l’espectre ideològic amb un únic objectiu: la independència. Els resultarà difícil assolir un petit objectiu anterior: mantenir la seva estructura. El primer problema és configurar les llistes electorals ja que hi ha massa quotes a omplir i pocs llocs amb possibilitats de veure la llum. Tot i ser assamblearis acabaran obeint a toc de xiulet les directrius del seu líder. La segona prova serà configurar un programa electoral amb un contingut una mica més extens del que hi cap en un mocador. Resultarà curiós veure compaginar als comunistes amb conservadors, socialdemòcrates i neoliberals. Tot plegat sembla una olla exprés que Carretero haurà de quadrar, una vegada més, a toc de xiulet. La tercera prova serà el futur de l’estructura un cop s’hagi sabut el resultat de les eleccions.
Un altre exemple és Laporta, només ell. Més o menys ha anunciat que es presentarà a les eleccions però no si ho farà en solitari amb un partit nou o si atrevirà a apostar per Reagrupament. Sembla estar esperant una trucada de CiU o ERC per decidir-se a donar el pas. Cap d’aquests no el trucarà així que el més probable és que sigui cap de llista de Barcelona per Reagrupament.
També Plataforma per Catalunya, de la que ja he parlat amb anterioritat, està aprofitant qualsevol declaració mínimament complaent sobre el seu líder Anglada per treure pit. A més, els últims fets a Salt no fan més que posar fertilitzants a les males herbes xenòfobes. És la seva prova de foc per encarar amb confiança el repte de les municipals, on aspira crear una base municipalista per estabilitzar les estructures internes del partit.
Montserrat Nebrera també sembla perfilar-se per entrar en competició electoral amb “Alternativa de Govern”. Tot i semblar una persona centrada, Nebrera s’ha reunit tant amb Reagrupament com amb PxC per temptejar el terreny. Independentistes i xenòfobs, un còctel massa dur per una dirigent que no va suportar el trist sabor de la sopa d’all del PPC.
Per si fossin pocs els participants, UPyD també s’hi vol sumar. Aspirarà a ocupar l’espai que deixi ciutadans i a assentar aquí una petita base mentre intenta guanyar vots a Madrid. De moment, Rosa Díez ha obtingut un bon resultat en les enquestes de valoració als polítics. És curiós ja que el seu mèrit no és altre que no fer res per evitar cridar massa l’atenció. Sembla ser que es valora més aquest fet que no pas el funcionament dictatorial que hi ha a l’interior del seu jeràrquic partit.
Es plantegen, doncs, molts interrogants pel futur: aconseguiran aquestes noves forces representació al Parlament? I si és així, podran treure vots a ERC, CiU, PP i Ciutadans o afectaran també a la resta dels partits?, com canviarà l’estratègia dels partits una vegada configurat el nou parlament? I, finalment, s’animaran més partits en les properes eleccions si aquests tenen èxit?
Manel Clavijo Losada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada