Qualsevol aficionat a l’actualitat política, més enllà de les picabaralles corrents i formals entre partits, deu estar ja parant certa atenció als esdeveniments que es van succeint i que, sens dubte, continuaran fins ben entrada la tardor d’aquest any. Parlo de la precampanya i l’engegada de motors cap a les eleccions d’aquest octubre-novembre.
Aquest cop, les votacions es duran a terme sota un context que també és interessant pels amants de la política en majúscules, per aquells que senten interès per la teoria política i per aquells que, degut a la seva –nostra- joventut, encara no han vist amb els seus propis ulls una situació com aquesta.
Es plantegen incògnites en cada variable de la equació electoral. Encara ningú no s’atreveix a fer pronòstics sobre els resultats de les properes eleccions.
D’una banda tenim al PSC que, malgrat la bona obra del Govern, s’ha vist lligat per una oposició que vol frenar els acords i una crisi econòmica de la que està costant massa sortir-ne. Sembla més fàcil quedar-se en les anècdotes pròpies del Polònia que recordar els avenços que s’han fet en matèria educativa i sanitària.
Per l’altra banda estan els seus socis de govern, ERC i ICV. El primer està basant la seva precampanya en les consultes populars, és a dir, la posada en pràctica del seu eix més sobiranista. És un intent desesperat d’evitar la més que possible davallada. El segon intenta torejar el temporal utilitzant una tàctica contraria a la d’ERC: amagar-se. Ambdós partits han sigut uns socis raonablement bons però ara s’estan desmarcant de cara a la tardor.
A la oposició trobem a CiU, porta dos legislatures sense governar i, després de superar el tràngol, necessita, a diferència d’altres, accedir sigui com sigui al poder. Aquest partit no aguantarà pas una tercera legislatura fora del Palau de la Generalitat.
El PP es troba en un creixement a l’Estat molt més moderat del que esperava, en part, gràcies a la inoperància de la cúpula directiva a Catalunya i a les “espantades” d’alguns dirigents de primera línia.
Ciutadans és un partit virtualment mort i que haurà de decantar-se per les coalicions, les fusions o l’escissió en favor d’altres partits que li ocupin el seu espai electoral. De moment sembla tenir un votant fidel però s’haurà d’analitzar l’entrada en joc del vot útil o dels nous partits.
A partir d’aquí es sumen noves incògnites al panorama polític que envoltarà el final d’aquesta legislatura.
Manel Clavijo Losada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada