Avui hem sigut espectadors d’excepció d’un espectacle dantesc al Ple del Congrés dels Diputats (amb un decorat diferent, el Senat, que per primera vegada ha tingut algun tipus de funció). Ha quedat ben clar que l’ètica s’ha separat definitivament de la política i no sembla que aquest procés sigui reversible.
Tot plegat m’ha semblat prou patètic com per no fer cap més referència de manera directa. L’article d’avui tracta sobre l’ètica i la política però, en la meva línia de parlar sobre temes que a ningú més importa, parlaré sobre un fet ocorregut fa un bon grapat d’anys.
I és que, malgrat sembli mentida, hi va haver un moment en el que l’ètica i la política anaven de la mà. I els debats en els parlaments tenien com a rerefons la lluita entre la separació i la unió d’aquests elements.
El 20 de novembre de 1932 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Les va guanyar ERC amb una majoria aclaparadora (56 de 85 escons). El procediment d’elecció era amb llistes obertes i cinc circumscripcions per tota Catalunya (ja que Barcelona-Ciutat era una circumscripció a part).
El dia 6 de desembre es va celebrar el primer ple al Parlament de Catalunya amb un emotiu discurs de Francesc Macià i amb la validació de les actes de les dues circumscripcions de Barcelona. Fins el dia 9 de desembre no es va procedir a la validació de les actes de Lleida ja que eren les més conflictives.
Tot plegat m’ha semblat prou patètic com per no fer cap més referència de manera directa. L’article d’avui tracta sobre l’ètica i la política però, en la meva línia de parlar sobre temes que a ningú més importa, parlaré sobre un fet ocorregut fa un bon grapat d’anys.
I és que, malgrat sembli mentida, hi va haver un moment en el que l’ètica i la política anaven de la mà. I els debats en els parlaments tenien com a rerefons la lluita entre la separació i la unió d’aquests elements.
El 20 de novembre de 1932 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Les va guanyar ERC amb una majoria aclaparadora (56 de 85 escons). El procediment d’elecció era amb llistes obertes i cinc circumscripcions per tota Catalunya (ja que Barcelona-Ciutat era una circumscripció a part).
El dia 6 de desembre es va celebrar el primer ple al Parlament de Catalunya amb un emotiu discurs de Francesc Macià i amb la validació de les actes de les dues circumscripcions de Barcelona. Fins el dia 9 de desembre no es va procedir a la validació de les actes de Lleida ja que eren les més conflictives.
El problema que hi havia amb les actes electorals de Lleida és que hi havien sospites de frau electoral en un petit poble de l’Alt Urgell, Odèn. Aquest poble tenia 156 electors i no era en cap cas influent ni decisiu. ERC havia guanyat amb majoria absoluta i el segon partit, la Lliga Regionalista, havia obtingut només 15 diputats. El frau en qüestió s’havia organitzant robant, revòlver en mà, l’acta en blanc del col·legi electoral després d’haver obert la urna que contenia els vots. La votació es va haver de repetir el 22 de novembre i aquell mateix dia va arribar l’acta a l’organisme electoral. L’acta era indubtablement la robada ja que sospitosament havien votat els 156 electors i tots els vots havien anat per a la Lliga. A més, molt sospitosament ningú no havia votat a un dels candidats d’aquest partit (devia ser un personatge molt discutit a nivell intern).
La discussió al ple del Parlament no es va fer esperar i és aquí on es va debatre sobre si ètica i política havien d’anar de la mà o no. Els diputats de la Lliga Regionalista van apostar per deixar passar l’incident degut a que no era rellevant per l’escàs nombre de vots en joc i perquè el diputat amb menys suport encara li sobraven 200 vots per mantenir l’escó, per tant, aritmèticament l’incident d’Odèn no podria mai alterar la composició de la cambra. Per pragmatisme demanaven que s’acceptés l’acta en qüestió i es passés a una altra qüestió. Els diputats d’ERC, en canvi, s’hi van oposar al·legant que calia puresa democràtica en el sufragi dels representants del poble. Els representants del poble havien de ser escollits sense cap vot susceptible de manipulació de cap mena. Que aquest petit frau es magnifiqués podia tirar per terra la legitimitat de les eleccions al Parlament ja que podia constituir un argument per aquells que no creien en la democràcia ni en l’autogovern de Catalunya. Malgrat tot, i per pulcritud ètica en el sufragi, els diputats d’ERC van tirar endavant amb el recurs i el van guanyar La Lliga representava la separació de l’ètica i la política, ERC, en canvi, representava la unió d’aquests elements.
Molt han canviat els partits, els debats i la puresa d’aquesta democràcia.
La discussió al ple del Parlament no es va fer esperar i és aquí on es va debatre sobre si ètica i política havien d’anar de la mà o no. Els diputats de la Lliga Regionalista van apostar per deixar passar l’incident degut a que no era rellevant per l’escàs nombre de vots en joc i perquè el diputat amb menys suport encara li sobraven 200 vots per mantenir l’escó, per tant, aritmèticament l’incident d’Odèn no podria mai alterar la composició de la cambra. Per pragmatisme demanaven que s’acceptés l’acta en qüestió i es passés a una altra qüestió. Els diputats d’ERC, en canvi, s’hi van oposar al·legant que calia puresa democràtica en el sufragi dels representants del poble. Els representants del poble havien de ser escollits sense cap vot susceptible de manipulació de cap mena. Que aquest petit frau es magnifiqués podia tirar per terra la legitimitat de les eleccions al Parlament ja que podia constituir un argument per aquells que no creien en la democràcia ni en l’autogovern de Catalunya. Malgrat tot, i per pulcritud ètica en el sufragi, els diputats d’ERC van tirar endavant amb el recurs i el van guanyar La Lliga representava la separació de l’ètica i la política, ERC, en canvi, representava la unió d’aquests elements.
Molt han canviat els partits, els debats i la puresa d’aquesta democràcia.
Manel Clavijo Losada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada