Quo vadis, ERC?

Fa més de set mesos vaig dedicar una entrada a la deriva centrista d’Esquerra Republicana de Catalunya. El to de l’escrit era totalment irònic i humorístic ( o això pretenia). 

Actualment la situació és massa greu com per fer això. El paper d’ERC en aquest inici de legislatura no fa cap mena de gràcia ni es pot ironitzar. 

Hi ha molt en joc en aquests precisos instants: una crisi econòmica agreujada per mesures neoliberals procícliques, una crisi nacional que pot fer aparèixer una escletxa en la convivència a Catalunya i una crisi democràtica fruit d’una continuada mala praxi política. 

Darrere d’aquests enunciats trobem famílies esperant respostes, persones que han dipositat els seus anhels i esperances en un o altre projecte, ciutadans que es senten traïts pels seus representants polítics. 

Els partits han d’estar a l’alçada d’aquests reptes i abordar-los tots. Això implica ser responsables i no deixar de banda part dels problemes que patim els catalans i catalanes. 

És aquí on rau l’error principal d’ERC. S’està limitant a establir ponts de diàleg i acord amb el Govern de Convergència i Unió només pel procés sobiranista. A canvi de les cessions de CiU, ERC està deixant de banda els problemes socioeconòmics del país i els greus casos de corrupció que esquitxen a la coalició de govern. 

ERC es ven en el moment que permet que CiU prorrogui els Pressupostos 2012 durant tot aquest any. Això implica que no s’ha discutit al Parlament la principal eina de gestió i fiscalització de l’acció de Govern ni podem mesurar el rigor dels seus càlculs econòmics. 

ERC es rebaixa moralment quan impedeix el control al govern (una de les funcions del Parlament) boicotejant la petició de compareixença al President Mas respecte els casos de corrupció que afecta al finançament del partit de govern. 

ERC separa l'ètica de la política en el moment que es felicita per haver aconseguit forçar la compareixença d’Artur Mas pel 31 de juliol. Es pensen que som estúpids o es que realment creuen que la ciutadania estarà al cas a mig estiu? 

ERC demostra ser un partit fraudulent quan llueixen pegats en favor de la televisió pública i es manifesten públicament a favor dels seus treballadors però després voten amb CiU contra la condemna a l’ERO a la TV3. 

I finalment, ERC traeix a Catalunya quan vota contra una moció que pretenia acabar amb la pobresa i la desnutrició infantil amb mesures concretes i quantificades. 

Si mai tinc cap mena de responsabilitat i acabo faltant d’aquesta manera els valors i principis que represento, espero que existeixi el mecanisme per engegar-me immediatament el més lluny possible.  És el que desitjo per l’Oriol Junqueres i tots els dirigents d’ERC. Que la base d'aquest partit prengui bona nota al respecte. 

Manel Clavijo Losada