La democràcia és molt més que un simple procediment d’elecció
d’elits polítiques. En realitat, es basa en uns principis elementals: ètica,
transparència, participació, cooperació... Aquests han de ser assumits per
totes aquelles organitzacions i persones que participin al sistema. Si alguns o
algú trenquen el compromís amb aquests valors, la democràcia esdevé una simple
poliarquia corrupte i poc o gens fiable.
La dreta espanyola no accepta cap dels principis democràtics
esmentats abans. L’únic element de la democràcia que accepta o tolera és la
pluralitat d’opcions a escollir. I es tracta només d’una qüestió d’interessos:
d’una banda legitimar el sistema i, de l’altra, dividir a l’esquerra.
La manca de veritables demòcrates a la dreta no és pas
una característica nova del sistema de partits espanyol. Ja a la Restauració
tenim exemples reals i ben actuals de com funcionava la dreta més rància. Una d’aquestes
situacions es va donar al Congrés mentre un diputat progressista feia una
intervenció demanant millores en l’educació pública d’una Espanya que, encara a
finals del segle XIX, tenia una taxa d’alfabetització molt minsa. Mentre aquest
diputat feia aquesta petició al govern, des de la bancada conservadora va
començar a sonar cert xivarri i algunes burles al respecte i, després d’algunes
interrupcions, el diputat progressista va haver d’aturar definitivament la
intervenció per preguntar directament quin era el motiu de tanta burla. La resposta,
malgrat ser del segle XIX, encara pot gelar els cors dels demòcrates del segle
XXI: “ens burlem de tu perquè la nostra ideologia ens ho permet, el més divertit
de tot plegat és que tu, pels teus principis, ens has de respectar”.
És per això que no ens ha de sorprendre que el President
del Govern no comparegui gairebé mai davant els mitjans (només quan participa
en cimeres), que no respongui a segons quines preguntes, que el PP utilitzi les
seves majories absolutes de manera absolutista, que no dimiteixi mai ningú per
casos de corrupció fins que no queda casi provat, que estableixin xarxes
clientelars (eufemisme de màfies), que hagin professionalitzats i
desideologitzat els principals càrrecs del PP i del Govern, que existeixin presumptes
sobresous, que s’hagi instaurat un boicot constant a la funció de control al
govern per part del Congrés i el Senat...
No ens ha sorprendre però si ens ha d’indignar. Aquest
país no serà mai una veritable democràcia fins que no s’apliquin els seus
principis plenament malgrat les alternances d’uns i altres. La dreta espanyola
ha de deixar de banda el seu tardofranquisme i els seus principis i valors
autoritaris.
Aquesta és la resposta a la pregunta: per què no
dimiteix Mariano Rajoy?
Manel Clavijo Losada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada