Les pensions (I)

 

Ho sento per Ray Bradbury però he de dir que tinc un nou autor preferit en l’àmbit de la ciència-ficció. De fet, en tinc uns quants: el Comitè d’Experts sobre el Factor de Sostenibilitat del Sistema Públic de Pensions. El seu informe ha superat amb escreix totes les expectatives en quant a la creació d’un món paral·lel, a la imaginació de les trames secundàries i respecte les resolucions proposades a cada conflicte que va sorgint. El resultat és tota una joia de la literatura que de ben segur, amb una bona maquetació, enquadernació i promoció, no trigarà a ser un best-seller. 

Per situar al personal en el context apocalíptic d’aquesta obra mestre descriuré “breument” (sabeu que no serà així) la situació i el funcionament del món en la novel·la-informe dels experts independents (9 de 12 d’aquests, tenen vinculació amb la banca i les asseguradores). 

Sinopsi

Al 2013, la crisi econòmica ha fet trontollar els fonaments de l’estat del benestar. Un equip d’experts independents són escollits per salvar un dels pilars del sistema: les pensions públiques. Per això han d’analitzar els problemes que pateix i proposar solucions que minimitzin l’afectació social de les reformes a la vegada que fan sostenible a llarg termini el sistema públic de pensions. 

Fins aquí no sembla que es descrigui una situació gaire diferent a la nostra però aquí és on entra la genialitat dels experts a l’hora d’afegir característiques úniques al seu univers fictici. 

L’única manera de salvar el sistema públic de pensions és assegurar el seu equilibri pressupostari. S’ha de tendir sempre a l’eradicació del dèficit ja que aquest és intrínsecament negatiu. El Fons de Reserva de les Pensions s’ha de reduir a la mínima expressió. 

Sembla ser que aquest món paral·lel ha transformat allò que era neoliberal (ideològic) en tècnic, per això cal retallar en pensions en temps de crisi i pujar-les en temps de bonança i per això l'estabilitat pressupostària i el dèficit 0 han de ser les prioritats. En aquesta realitat sembla ser que Keynes i Musgrave es van dedicar a l’agricultura o a viatjar pel món enlloc de ser economistes. 

Espanya

És interessant veure com s’ambienta l’Espanya fictícia al món creat pels experts: afegir aquest factor de sostenibilitat (baixar les pensions) només és una manera d’evidenciar un problema estructural (no conjuntural per la crisi). A més, no obliga a fer variacions, això dependrà del Govern i, en tot cas, ha de servir per generar un debat tranquil i ensenyar a la societat com funcionen les pensions. 

S’ha de valorar la capacitat d’inventiva que tenen aquests: una Espanya amb governants que organitzen un merder amb la reforma de les pensions per no aplicar allò que proposen a l’informe, una societat que enceta debats amb tranquil·litat quan s’hi juguen el futur i un comitè de salvadors neoliberals que només volen ensenyar al poble quina és la realitat. Heu de reconèixer que és fantàstic tot plegat!

Funcionament del món

Tota bona novel·la de ciència-ficció té una explicació molt particular (però fins a cert punt propera) sobre el funcionament del món que volen explicar. En aquest cas, aquesta és l’explicació: els mercats mundials volen tranquil·litat malgrat guanyar milions en temps d’inestabilitat econòmica. El que volen és estabilitat per guanyar menys diners. És per això que fer una reforma de les pensions en sentit neoliberal els tranquil·litzarà ja que aportarà estabilitat. Els mateixos mercats financers que juguen amb el finançament dels estats i alteren negativament els seus pressupostos es tranquil·litzaran en veure que les pensions depenen dels ingressos del sistema de pensions que ells boicotejaran. Suposo que en la realitat paral·lela no es va intentar mai una reforma de la Constitució Espanyola i, per tant, no es va veure que tranquil·litzar els mercats vol dir enriquir-los fent perillar l’estat del benestar. 

Un altre aspecte és quins altres països han introduït reformes semblants per salvar els seus sistemes públics de pensions. Al món fictici exposat a la novel·la-informe sembla ser que Polònia, Letònia, Hongria i EEUU són estats del benestar com el nostre i França, Canadà, Alemanya o el Japó són estats amb sous i ajudes públiques com les que tenim a Espanya. També cal afegir que Grècia i Portugal són altres països que van reformar les pensions per evitar la por dels mercats. Cal suposar que en aquesta realitat paral·lela no van ser intervinguts.

Característiques addicionals

Trencar la vinculació de les pensions amb l’IPC és fer aflorar una situació que, en realitat, és de facto. 

Pel que es veu, al món fictici és el mateix poder presentar una querella contra el Govern per no complir un compromís legal que no poder-ho fer. La novel·la té components d’historieta de terror. 

Es pot establir una clàusula sòl per no fer baixar gaire les pensions. 

Els governs tindran un gran marge de maniobra per aplicar la reforma com cregui convenient. 

Això és molt propi de la ciència ficció: establir algunes característiques que indiquen que hi ha lloc per l’esperança ja que, en aquest món inventat, hi han aspectes humans molt més  evolucionats que a la realitat.   
Malgrat la prioritat sigui l’estabilitat pressupostària, malgrat s’hagin d’adequar les pensions al nivell d’ingressos al sistema, malgrat el Fons de Reserva quedi en una anècdota, malgrat l'estructura de la fórmula per calcular les pensions sigui invariable: el Govern tindrà marge per actuar i evitar una caiguda de les pensions. És senzillament brutal! 

Crec que no faran la pel·lícula però si és possible que hi hagi una adaptació pel teatre. Com no ens comencem a moure per evitar-ho serem nosaltres els actors protagonistes.

Manel Clavijo Losada