Havent analitzat els problemes tècnics de la consulta,
ara toca parlar com a militant federalista que sóc.
És diu que el motiu d’haver dissenyat una pregunta
d’aquesta complexitat és incloure als federalistes. Agraeixo el detall però ni
calia ni ens ho mereixíem.
Els partidaris de la independència han fet molts
esforços per aglutinar a una bona part del poble, mobilitzar-lo i organitzar
grans esdeveniments populars. Aquests si mereixen aparèixer a la consulta amb
una opció clara dedicada a ells: SI.
Els partidaris de mantenir l’ statu quo han començat
molt tard a mobilitzar-se ja que es pensaven que el procés nacional no tindria
tant de suport. Malgrat tot, comencen a aglutinar a una part de la societat
catalana, han creat les seves estructures organitzatives i han aconseguit veu
als mitjans i poder muntar alguna concentració amb un èxit relatiu. Aquests
també es mereixen tenir una opció clara que els representi: NO.
Però què hem fet els federalistes? Res de res. Ni
aglutinem a ningú, ni mobilitzem a cap massa, ni organitzem actes populars per
la previsible manca de quòrum. No mereixem cap espai a la consulta popular per
la senzilla raó que no ens ho hem guanyat.
Participaríem igualment a la consulta i, al menys jo,
no em deixaria de sentir pas representat per la dicotomia del “si” o “no”.
Podria votar afirmativament per forçar una negociació amb l’Estat Central que
acabés amb una federalització. Podria votar negativament per la senzilla raó
que no sóc independentista.
Si volem saber la veritable raó per la qual no hem
tingut la pregunta dicotòmica, hem de buscar la resposta en la clau interna de
les formacions polítiques que han intervingut en la confecció de la pregunta. No
ho busqueu, doncs, en la voluntat del poble.
Aquest embolic de pregunta s’ha dissenyat per evitar
una trencadissa interna a la coalició de CiU i a la d’ICV-EUiA. Res més.
La raó per la qual han col·locat la data pel 9 de
novembre ha estat per guanyar onze valuosos mesos de marge per veure com
basculen les preferències del poble català.
CiU vol intentar remuntar a les enquestes arrossegant
en la seva caiguda a ERC tot fent-la entrar al govern. De ben és sabut que el
soci minoritari en una coalició de govern és l’ase de tots els cops i més si
s’aconsegueix situar-la a conselleries dures (Interior? Empresa i Ocupació?
Serien bones opcions ja que les porten homes de partit que poden ser substituïts
sense cabrejar a cap sector policial o econòmic).
ERC vol demostrar que lidera el procés a l’ombra i que
poden esdevenir un partit responsable de govern. De passada, vol veure si
durant aquests onze mesos CiU s’acaba de desplomar del tot.
ICV-EUiA té com a objectiu donar el sorpasso al PSC i
superar el seu tradicional sostre electoral tot compensant la fuga de vots a
les CUP. Això ho podrà fer si el PSC no
participa en la consulta i queda fora de la primera plana dels mitjans durant
els propers mesos.
Les CUP s’han vist immersos en aquest món polític més
interessat pel benefici propi que pels anhels del poble. Només els hi queda
veure-les venir.
Càlcul polític és el que tenim al davant. Tot s’ha
calculat pensant només en una cosa: la consulta no es farà i tindrem eleccions
anticipades.
Manel Clavijo Losada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada