Dijous passat es va celebrar una cimera secreta per
acabar de decidir quina serà la pregunta i la data de la consulta per decidir
el futur de Catalunya.
Com tots sabeu, la pregunta serà doble i amb una
relació en cadena: vol que Catalunya sigui un Estat? En cas afirmatiu, vol que
sigui un Estat independent? Com dic, també s’ha fixat la data: el 9 de novembre
de 2014.
Davant d’això, considero que cal fer un parell de
reflexions separades en dos articles: la visió d’un politòleg i la visió d’un
federalista. Aquest és el primer d’aquests escrits.
Comencem!
La formulació d’aquesta pregunta que ens han presentat
és totalment errònia. Consultar al poble no és pas un recurs propagandístic de
cara a la galeria; és un acte democràtic de responsabilitat cívica. Com a tal,
ha de ser fruit d’un gran esforç d’elaboració per tal de que la pregunta sigui:
curta, simple, entenedora i dicotòmica.
Curta pels evidents motius d’espai físic que
existeixen. Simple ja que ha de reduir al màxim un debat polític ben complex en
el que el poble ha de prendre una decisió. Entenedora per evitar equívocs,
falses interpretacions i manca de motivació a l’hora de participar a la
votació. Dicotòmica per enfrontar dues possibles decisions contraposades, és la
única manera d’assegurar-se que una d’aquestes dues guanyi clarament i la
decisió popular sigui legitimada. Tot plegat és complex? Benvinguts a la
política! O és que algú es pensava que consultar al poble era fàcil?
L’enunciat proposat, doncs, és de tot menys curt,
simple, entenedor i dicotòmic. No s’ha fet un esforç al respecte, tot plegat
sembla més l’ocurrència d’última hora d’un polític tip de reunions sobre un
mateix tema.
I és que el poble català no està acostumat a la democràcia participativa. Està acostumat a que els polítics el representin i prenguin les decisions que siguin. Cada quatre anys es jutja què han fet a l’hora que s'elegeix de nou als representants. I ara de cop ens demanen que siguem participatius i que escollim el futur de la nació. Em sembla molt bé però, ja que s’han oblidat des del 1978 de la participació ciutadana, no crec que sigui demanar massa una pregunta clara amb dues opcions entenedores.
La gent dedica pocs minuts al dia a pensar en política
i sol plantejar aquests temes en clau “salsa rosa”. La gent té altres problemes,
per tant no pensa en les idees o propostes, pensa en el benefici propi i en
el safareig polític que ens donen els mitjans de comunicació. I no creieu que pensen
amb gaire intensitat al respecte.
Arribarem al dia 9 i, malgrat la gent tingui clar què
vol per Catalunya, molts no sabran contestar a les embolicades preguntes que
tindran al davant. I el pitjor no és això, algú s’ha aturat a pensar en aquells
que hauran d’efectuar el recompte? El farà gent escollida a l’atzar i ben
mosquejada per haver perdut un dia de la seva vida dins un col·legi electoral.
Algú ha pensat en la complexitat d’un recompte d’aquest tipus? Creieu-me, fins
i tot als processos electorals més simples acaben succeint conflictes i problemes.
Ho he patit com a vocal i també com interventor.
Però clar, aquests polítics de saló què han de saber?
Seuen els seus culs a la cadira i es pensen que tot gira al seu voltant. No són
grans estadistes, són propagandistes. I la prova és la manca absoluta d’empatia
que han demostrat amb una qüestió tant important com és el futur del nostre
poble.
Manel Clavijo Losada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada