Per què el federalisme no qualla?

Exercici visual: és una manifestació de quatre gats pel federalisme o la cadena humana per la independència?

Hi ha moltes raons que expliquen per què aquesta opció de reforma territorial no acaba d’encetar-se ni mobilitza a gairebé ningú. De tots els motius n’he escollit el que considero més bàsic i més urgent a l’hora de solucionar-lo. 

Hi ha una cosa que és ben clara: l’activisme independentista aplega prop d’un milió i mig de persones cada any per la Diada Nacional. Tenen una entitat creada recentment, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que planteja i organitza diferents actes reivindicatius per tot el territori i durant tot l’any. Tenen, a més, una entitat amb molta tradició i popularitat, Òmnium Cultural, que es suma a tots els saraus que s’organitzen. Per si fos poc, partits com CiU o ERC (que representen la majoria absoluta del parlament) els hi van al darrere i cerquen complicitats (i no a l’inrevés). Altres partits i alguns sindicats no s’allunyen gaire d’aquest moviment i donen suport a algunes de les iniciatives (no fos cas que això prosperi i es quedin sense la seva part del pastís). 

I què té el federalisme? Té a un partit com el PSC que tot just ara s’ha posat les piles al respecte, un altre partit com ICV  que s’ha tret les piles perquè el federalisme ja no està de moda (i votar juntament amb un partit en caiguda lliure no és gaire popular), té EUiA (o alguns dels partits que hi ha a dins) amb poca incidència social i que depèn d’ICV. I ara s’ha format alguna entitat nova com “Federalistes d’Esquerres”. Mobilització 0. 

A hores d’ara, l’hàbil lector s’haurà adonat que no he descobert la sopa d’all (després de més d’un centenar d’articles se n’adona ara?) 

Fora bromes, la raó que jo considero principal a l’hora d’explicar tots aquests fets es basa en la lògica de l’acció –reacció. L’acció s’ha de fer en positiu i la reacció ha de ser en negatiu. 

L’independentisme ha passat de ser un moviment de reacció independentista a ser un moviment d’acció a favor d’un nou estat (d’Europa?). I és que quan aquest moviment de reacció va esdevenir de masses (al juliol de 2010), va trigar només dos anys en evolucionar cap a l’acció positiva (setembre de 2012). I això ha passat després d’uns anys de reacció vers els diferents “atacs” “d’Espanya” “contra” “Catalunya”.

El federalisme actual, per contra, és un moviment de reacció improvisada contra d’independentisme quan hauria d’haver estat una reacció contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Si la via estatutària ha mort, cal canviar la Constitució i el model territorial. Alguns ho vam reclamar... 

Hem perdut tres anys per poder configurar un projecte amb cara i ulls i encara no el tenim. Com no ho hem fet,  ara ens toca anar a contrarellotge contra aquells que si s’ho han treballat a temps. El problema de tot plegat és haver de reaccionar a la vegada que proposem quelcom que no pot arribar al públic de masses per la seva complexitat. Som anti-independentistes, pro-dret a decidir i federalistes sense haver definit quin tipus de federalisme volem. La intenció és molt cívica i molt ètica però és un nyap. 

I és que si volem fer un moviment purament reaccionari (en el bon sentit de la paraula, si és que la té) aquest no és el camí. Si volem arribar a les masses contraposant-nos a l’independentisme hem d’anar exclusivament en negatiu. Només així podrem arribar ràpidament al simplisme que més fàcil sigui de vendre. L’independentisme ha treballat durant anys en simplificar la seva proposta per fer-la comprensible. Davant d’això no podem presentar un federalisme d’última hora que no sabem ni com ha de ser. Ara bé, si podem presentar una oposició buida de raonament però plena de sentimentalisme. Això darrer si pot arribar ràpidament a tots els qui s’oposen a la creació d’un nou estat. Es va entenent ara per què C’S ens està guanyant la partida? Ells saben que el joc està en el simplisme i saben que no hi són a temps per configurar res seriós al nivell de l’independentisme. Si poden, però, igualar-los en simplicitat. 

Evidentment això darrer no és el que hem de fer els federalistes. Nosaltres hem d’abandonar la posició de reacció i començar a esdevenir un moviment d’acció. Deixem-nos estar de reaccionar contra l’independentisme i configurem un nou model territorial concret. Només així podrem contraposar-lo a parts iguals vers l’statu quo actual i la creació d’un nou estat. Així podrem ser d’aquí un temps una alternativa real.

I si no arribem a temps i tot plegat és un fracàs, al menys haurem aprés aquesta lliçó: l’acció ha de ser en positiu i la reacció en negatiu.  

Manel Clavijo Losada