dilluns, 23 de setembre del 2013

Carta als qui heu marxat



Benvolguts excompanys, 

No sóc ningú per jutjar-vos ni per tractar d’alliçonar-vos en res. No és pas la meva intenció avui amb aquest escrit. Ara bé, si m’agradaria expressar la meva tristor respecte la vostra decisió. 

En els darrers mesos he pogut veure com éreu molts els companys que trencàveu el carnet. I no ho heu fet amb gust. Segur que en el moment de prendre la decisió us venia al cap el moment en el que vàreu començar a militar i tots els bons moments passats a la organització. Com no ha de ser difícil trencar els lligams? 

Malgrat tot, tinc cert alleugeriment personal en veure com deixar el Partit no vol dir deixar el projecte socialista. Molts heu deixat la organització però lluiteu igualment per les mateixes idees en altres entitats de la societat civil. És important que seguiu donant suport als mateixos objectius. Afortunadament, el socialisme és un moviment molt extens i plural, de manera que el Partit és només un braç. Mentre no s’abandoni la lluita, no estarà tot perdut. 

Haureu de comprendre, això si, que sempre tinguem la porta oberta per la vostra reentrada i per l’entrada de tota la gent que vulgui ser partícip del nostre projecte. I és ben possible que, si redrecem la via, ens retrobem de nou per aquí. 

Què ha de passar per aconseguir-ho? Hem de trobar la manera de reconnectar amb la societat. Aquesta ha anat virant i les seves demandes i anhels s’han desplaçat i intensificat amb el temps; el partit ha d’accelerar aquest procés i adaptar-se a la nova situació. Això que és tan fàcil d’anunciar i tan difícil de concretar és el que molts estem intentant. 

I és que hem de deixar d’intentar vendre un producte a una societat que ja no es considera compradora passiva. No podem esperar a que piquin com truites de riu. Hem de ser nosaltres els qui comprem les demandes i anhels de la societat civil i esdevinguem el seu braç parlamentari. Hem d’acceptar que som només una part d’un moviment més gran i més important que el Partit. I per això ens cal molta humilitat. 
És precisament això el primer que hem de canviar. Abans de reformular les nostres idees, abans de reestructurar-nos orgànicament, abans de fer canvis d’imatge; hem de canviar la nostra actitud respecte la societat. Per què? Perquè les estructures i les idees no són dolentes per se, depenen directament d’aquells qui li donen suport i dels qui les vulguin fer funcionar. Si la nostra participació personal i col·lectiva la fem des de la humilitat, aconseguirem acceptar de manera natural valors com la diversitat, la pluralitat i també la nostra posició relativa en la societat. 

No som un gegant envoltat d’entitats satèl·lit que donen suport al nostre projecte. És un projecte envoltat de diferents organitzacions que comparteixen uns objectius mínims. Com més aviat acceptem això, abans podrem deixar enrere els interessos de partit per passar a actuar amb la honestedat i la intel·ligència necessàries. En cas de no fer-ho, serem un partit cada vegada més atrapat pels interessos corporatius i això implicarà empetitir-nos fins l’extinció. 

Espero que, més aviat que tard, ens retrobem i sigui dins el partit i no fora.

Manel Clavijo Losada

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada