A propòsit del famós pamflet

Fa temps que vaig dient que cal que els problemes socioeconòmics i els nacionals es tractin per igual. La societat no es divideix pas en la part que es preocupa dels problemes econòmics i els que es preocupen de la relació entre Catalunya i Espanya. A la major part de la societat els preocupen en major o menor mesura els dos conflictes socials. Com és impossible destriar en quin percentatge preocupa cada tema a cada ciutadà cal que els partits polítics donin resposta a les temàtiques en qüestió. 

A veure si som conscients d’una vegada d’una cosa: els conflictes socials no els defineixen els governs ni els partits,  els detecten i acoten aquells qui els pateixen. En una societat com aquesta és inútil tractar de classificar la societat entre classes benestants nacionalistes i classes treballadores només preocupades per temes econòmics. Hi ha de tot a tot arreu i és per això que és més necessari que mai un discurs nacional que parteixi d’unes propostes que puguin resoldre els neguits tant a les Terres de l’Ebre com a Girona com al Baix Llobregat.

Aquests dies els companys del PSC de l’Hospitalet es troben al mig de cert huracà mediàtic degut a una octaveta que han donat a conèixer i que, pel que es veu, van repartint a la ciutat. Per ser suaus i respectuosos amb els companys de la ciutat veïna diré que el pamflet és un petit compendi de tot allò que no s’ha de fer en els temps que corren.

Deixant de banda el personalisme innecessari del que fa gala aquesta publicació és important recalcar que el contingut sembla tenir un sol propòsit: provocar. Al menys ningú no pot negar que no té com a objectiu cercar complicitats... Parlar de “preocupacions reals de la gent” implica generar una dicotomia entre allò real (problemes socioeconòmics) i aquells que són irreals (problemes nacionals). Tant demagògic és veure com el Govern de la Generalitat i el Govern Central vulgui amagar les retallades amb nacionalismes de pa sucat amb oli com tractar d’amar un conflicte social com el xoc de legitimitats nacionals en el que ens trobem tractant d’imposar una preocupació única als ciutadans.

I és que tractar d’explicar el posicionament de qualsevol formació política en temes nacions tot sobreposant temes socioeconòmics i, a més, resumir-ho en quatre paràgrafs no és apte per a tots els dirigents. Requereix d’una reflexió prèvia densa, profunda, necessita d’un punt de partida molt més extens que una nota de premsa o unes declaracions superficials. El que vull dir és que si bé es cert que ningú no llegirà setze pàgines de teoria política, a l’hora de simplificar una idea cal que sigui a partir d’un pensament estructurat i pormenoritzat. Simplificar a partir de la superficialitat és practicar la demagògica.

Siguem clars, contundents, constructius... però sobretot siguem responsables a l’hora d’actuar ja que la societat actual no tindrà massa paciència amb nosaltres.

Manel Clavijo Losada