dijous, 9 de maig del 2013

L’absurditat de les institucions d’aquest país



Ahir vam rebre la noticia de la suspensió per part del TC de la declaració “sobiranista” del Parlament de Catalunya. Aquesta mesura deixa sense efecte durant cinc mesos (a comptar des de la presentació del recurs per part del Govern Central) aquest document. Passat aquest període el Tribunal haurà de pronunciar-se sobre la constitucionalitat del text.

Davant d’aquest fet cal que sorgeixin, com a mínim, dues o tres qüestions de fons que cal respondre per treure l’entrellat de tot plegat.

La primera de les preguntes que ens hem de fer és si la declaració de gener és encara vàlida o si la declaració posteriorment presentada pel PSC i aprovada també pel parlament la derogava o la deixava sense validesa. Si és així ja no té cap sentit pronunciar-s’hi ni suspendre-la ja que no està en vigor. Si, en canvi, no la deroga malgrat ser posterior, tractar del mateix tema i contradir-se en alguns punts vol dir no té efectes jurídics ni vincula, a la pràctica, a dur a terme cap mena d’actuació a nivell polític. La Declaració en qüestió es tracta, doncs, d’una declaració d’intencions més propagandística que jurídica o política.

Derivada d’aquesta lectura dels fets cal fer-se dues preguntes més. La primera és si cal que el Tribunal Constitucional, amb la saturació de recursos i qüestions per resoldre que tots coneixem, cal que es pronunciï sobre la propaganda dels parlaments autonòmics. La segona és si suspendre una declaració propagandística i estudiar la seva constitucionalitat és també un acte de propaganda per part de qui fa el recurs i qui l’admet a tràmit. Les respostes són tan evidents que no sé fins a quin punt cal donar-hi resposta però ja que el Tribunal Constitucional dóna resposta a recursos absurds jo faré el mateix amb aquestes preguntes retòriques. Anem per feina: no hi ha cap mena de vinculació jurídica en el text; es tracta d’un full de ruta poc concret i molt difús i críptic per tal de poder alinear al màxim de participants en l’inici del camí cap a unes negociacions. Les decisions que se’n derivin del text a l’hora d’aplicar el dret a l’autodeterminació si poden ser objectes d’un recurs d’inconstitucionalitat ja que si tenen efectes a nivell jurídic i polític que siguin contraris a la constitució.

Ja era ridícul presentar una declaració al Parlament de Catalunya i una altra de diferent i, fins a cert punt, contradictòria al Congrés dels Diputats. Ja era encara més ridícul aprovar posteriorment la segona declaració també al Parlament i no aclarir en quina situació quedava la primera. Però afegir a la recepta de la mediocritat política al Tribunal Constitucional és ja massa... Qui és el guionista d’aquesta comèdia?


Manel Clavijo Losada

1 comentari:

  1. Si no se rompe la costitución y seguimos con la monarquia,no tendremos la tercera República que es la solución a estos problemas, Sin los políticos corruptos que nos representan.

    ResponElimina