Després del parèntesi de l’anterior article, amb el
consegüent rebombori, torno a l’anàlisi de les eleccions del proper 25 de
novembre.
Cal prendre’ns molt seriosament aquests comicis, ens
hi juguem molt com a ciutadans i com a socialistes. Si volem que la opció
política que representem sigui una alternativa vàlida i ben definida hem
de saber llegir l’objectiu real d’aquesta convocatòria per tal de poder
contrarestar els seus efectes.
I és que l’avançada de les eleccions té l’objectiu
d’esdevenir un plebiscit per la independència. Ara bé, això no seria ni
recomanable, ni democràtic, ni realista. Unes eleccions mai no poden ser una
pseudoconsulta o un protoreferèndum. Intentar vendre i promocionar el contrari
representa un ús equivalent al que fan les dictadures respecte les consultes
populars.
Que ningú s’enganyi, aquestes no són les eleccions de
la independència, tampoc són eleccions constituents ni la gent votarà només en
clau nacional per molt que des del Govern s’intenti forçar.
Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya votaran
calibrant, sovint inconscientment, moltes variables diferents: esquerra-dreta,
espanyolisme-catalanisme, afinitat partidista, càstig a formacions polítiques,
etc.
Els partits polítics es presentaran el proper 25 de
novembre amb un tot un grapat de propostes en totes direccions. Aquestes hauran
de satisfer les demandes relatives a l’eix socioeconòmic (què hem de produir,
com generem ocupació, quines han de ser les relacions laborals, com controlem
el sistema financer...) i també les de l’eix nacional (quina relació hem de
tenir amb Espanya, com ho hem de decidir, quin finançament volem per
Catalunya...). Aquesta és la prova més clara que aquestes eleccions no poden
ser equiparables a una consulta on només es tracta de respondre una pregunta
sobre un sol tema.
Voler presentar, doncs, aquestes eleccions com una
votació per la independència demostra un oportunisme mesquí i una ignorància
galopant vers la política i la societat. Això és encara més preocupant quan la
idea sorgeix del pinyol del partit del Govern de la Generalitat, demostrant que
més que una formació política és una agència de publicitat encarregada de
guanyar eleccions.
Si realment volen copsar la voluntat dels catalans i
catalanes respecte l’estat propi només cal que convoquin una consulta amb una
pregunta concreta i unes opcions clares i irreductibles. Si el que realment
volen és prorrogar quatre anys més la seva deriva neoliberal al Govern només
cal que continuïn com ara. Ara bé, aquest comodí independentista només es pot
utilitzar un cop i cal assumir-ne les conseqüències.
Manel Clavijo Losada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada