La política del Terror

A 1992 es va estrenar la pel·lícula Stalin protagonitzada per una joveníssima Julia Ormond i per un no tan jove Robert Duvall. El film no era altra cosa que un dels darrers exemples de propaganda anticomunista que havien omplert les pantalles de milions d’espectadors en tota l’òrbita dels EEUU durant la Guerra Freda. La pel·lícula és una mica fluixa i, segons diuen, és una mala adaptació de les memòries de la filla d’Stalin. Tot i així serveix per il·lustrar l’estratègia emprada pel PP en la gestió de la crisi.

I no, no compararé pas a Rajoy amb Stalin, això seria massa gratuït i poc enginyós per l’estil d’aquest bloc (de moment).

Al principi de la pel·lícula apareix Lenin reunit amb el Polit Buró i deixa anar una d’aquelles frases que deixarien glaçat a la butaca si no fos per la caracterització exagerada del Lenin postís: No hi pot haver revolució sense l’ús del terror.

I és que la gestió del conflicte dels 400€ és el millor exemple (no l’únic) de la política del terror que està emprant el PP a Espanya (i CiU a Catalunya amb el PIRMI i els “errors de tresoreria”). Sembla clar que l’ús del terror ha d’estar a l’ordre del dia fins i tot si la revolució és neoliberal.

Fa només unes hores que s’ha sabut que finalment es prorrogarà l’ajut de 400€ als aturats que no rebin cap altra mena de prestació. Aquests diners són tot allò que separa a un aturat de llarga durada d’un indigent. S’aprovarà el proper divendres 24 al Consell de Ministres i tindrà efecte retroactiu.

Calia esperar fins l’últim dia per anunciar-ho? Volien donar la impressió d’haver estat treballant fins l’últim moment per trobar finançament pel programa? O és que volien prioritzar les vacances del Govern davant les necessitats del país?

Realment no ha estat res d’això. Tot plegat ha format part d’una estratègia premeditada de caire intimidatori molt ben pensada. Han volgut espantar a milions d’espanyols amb l’amenaça de quedar-se sense l’únic que els sustenta en l’actualitat o que els sustentarà en uns mesos. Tot plegat forma part de la Revolució Neoliberal, que vol deixar-ho tot en mans dels mercats i desmuntar l’Estat del Benestar que entre tots hem anat construint i mantenint.

El primer pas de la Revolució ha estat titllar a l'Estat del Benestar de malbaratador i poc eficaç, el segon pas és ara separar el poder polític del democràtic en forma de mentides i manca d’humanitat a l’hora de gestionar els conflictes socials (de debò pensen que l’atur es fruit de la falta de voluntat de la gent a l’hora de buscar feina? Realment creien que sense els 400€ la gent s’animaria a cercar feina?). Aquestes fases són acumulatives, continuarem patint atacs a l’Estat del Benestar i ara se li afegirà un despotisme antiil·lustrat per terroritzar a la gent. Quin serà el tercer pas? Fer notar que enlloc de polítics han de tornar els militars?