La coherència del PSC (II)

(És la continuació de l'article anterior)


La realitat és dura, Catalunya té poc a oferir tret d’amenaces independentistes. Espanya, en canvi, hauria de cedir en matèria de recaptació d’impostos i hauria de redistribuir el Fons de Compensació per tal de no dissoldre a la pràctica la hisenda d’algunes comunitats autònomes. A més, establiria un perillós precedent. La prova a que tot plegat serà impossible són les reaccions automàtiques del PP i el Partit Socialista Obrer Espanyol davant l’aprovació del Pacte Fiscal. El PSC ha mostrat coherència i memòria a l’hora d’actuar i de presentar la seva proposta alternativa a tot aquest desgavell.

El tercer error és tan clar com cru: no comptar amb el PP. Qualsevol gran acord a nivell nacional ha de comptar amb les forces majoritàries a nivell estatal. No és només per una qüestió moral d’incloure a les minories (tot actuant com ens agradaria que actuessin amb nosaltres a Espanya), és una qüestió pràctica a l’hora d’aprovar qualsevol iniciativa que hagi d’anar a Madrid. Això requereix de la flexibilitat d’un PP a Catalunya que no sabem si el seu augment de vots a les darreres autonòmiques l’ha ajudat a marcar perfil propi davant el PP a Espanya o són tan cavernícoles com a la resta d’Espanya. La seva ambigüitat els fa incoherents.

Sembla com si als separatistes d’una i altra banda de l’Ebre ja els hi anés bé la situació d’enroc institucional (que acaba sempre amb un escac i mat contra aquells que realment perseguim una major capacitat d’autogestió per Catalunya).   

Aquest article no té un títol referent al Pacte Fiscal perquè crec que el més rellevant d’aquest acord zombie (abocat al fracàs) és l’actuació coherent del PSC, una de les primeres de l’actual executiva i, esperem, l’inici de la demarcació del perfil propi del socialisme català que ha de ser l’alternativa a la dreta que ens governa actualment.

El PSC ha estat més coherent que CiU, ja que no disposa a hores d’ara d’una fulla de ruta i no sap cap a on vol encarar la seva obra destructiva de govern. Ha estat també més coherent que ERC, que s’ha centrat en la seva vessant independentista apostant per un acord amb la dreta que sap que serà un fracàs, en comptes de fer oposició activa contra el Govern de les Retallades (prefereixo no fer esment al cop de mà que han donat al Molt Honorable President al evitar que hagi de comparèixer al Parlament pel finançament il·legal de CDC). Ha estat molt més coherent que ICV-EUiA, que va condicionar el seu recolzament al Pacte Fiscal a l’orientació de d’ingrés extra cap a polítiques socials (tal com va fer el PSC) i finalment no va mantenir la seva paraula; no es van moure per poder sortir a la foto.

Finalment podem extreure de tot plegat que, malgrat les seves diferències en tots els eixos, els més coherents han estat Solidaritat i el PSC.