Jutjat per fer justícia

Actualment encara queden per trobar 130.000 desapareguts víctimes de la dictadura franquista. Segurament mai no se’ls podrà localitzar i no se’ls enterrarà mai dignament. No vull entrar en mitificacions fàcils sobre aquest col·lectiu, van ser homes i dones que, independentment de la seva implicació política, van ser assassinats. Durant tot el franquisme es van executar més de 200.000 éssers humans pel simple fet de ser sospitosos de no combregar amb el Règim. Prop d’un milió de persones van ser empresonades en algun moment durant el franquisme per delictes polítics.

Mai no es va jutjar a cap dels responsables del franquisme, la situació durant la mal anomenada Transició era tan delicada que es va preferir la pau a la justícia. La decisió durant aquells moments era justificada però el temps va passar, la democràcia es va estabilitzar i les pors a guerres i cops d’estat van desaparèixer. Tot i així es va mantenir la mateixa lògica que fins aleshores: oblidar i passar pàgina.

Fora d’Espanya aquest és un fet que ningú no entén. A la resta d’Europa també hi va haver dictadura feixista o filofeixista ja fos per ocupació o per elecció més o menys forçosa. Una vegada va arribar la democràcia es va perseguir a tots aquells que van tenir quelcom a veure amb les institucions dictatorials. Cal ressaltar que eren països totalment destruïts i on calia començar-ho tot de nou, tot i així es va poder compaginar la construcció amb la justícia.

Europa sencera es pregunta per què aquí això no va passar. Europa no entén per què el principal partit de l’oposició no s’atreveix a condemnar i, fins i tot, justifica el Franquisme. Europa no compren per què Baltasar Garzón serà jutjat per intentar fer justícia en un Estat històricament assassí durant el segle XX.

Quina és la diferència entre Europa i Espanya?

A Europa la classe política que va engegar els processos democràtics de la postguerra europea eren tots antifeixistes. Dreta i esquerra es van unir per configurar els Estats, ambdós visions del món havien lluitat contra el conservadurisme revolucionari feixista i van aconseguir guanyar la Guerra Mundial. Primer eren antifeixistes i, després, social-demòcrates, liberals o conservadors.

A Espanya, la classe política que va engegar el procés democràtic durant la Transició eren franquistes. La dreta va configurar les regles del joc, el cos de funcionaris i va mantenir les institucions preexistents. Es van utilitzar les lleis del Règim per transformar-lo en una democràcia de caire europeu. Primer era la cadira i, després, la neteja d’imatge.

Encara hi ha algú que no entengui els motius pels quals inhabilitaran a Garzón? Aquest no és un assumpte de prevaricació. Tot plegat és la prova de l’existència d’un franquisme metabolitzat en les nostres institucions. Tots sabem qui son els culpables i qui són els còmplices.

Manel Clavijo Losada