El dit d’Aznar

Dubto que, a hores d’ara, quedi algú que desconegui l’últim tic, propi del cacic que és, de l’expresident Aznar. No és la primera vegada que, per motius aliens a la política, aquesta caricatura malcarada de Groucho Marx torna a les primeres planes dels diaris.

Ja fa un temps va recomanar a la gent que conduís com volgués, sense fer cas a la DGT. Aquesta vegada va decidir saludar als estudiants que l’esbroncaven a la Universitat d’Oviedo amb, el que s’ha anomenat en castellà: una “peineta”.

Va ser la resposta més intel•ligent que se li va ocórrer davant les acusacions de la gent de “terrorista” i “assassí”. No descarto pas la possibilitat de que l’objectiu del gest no fos altre que sortir als mitjans, d’altra manera mai no hauríem sabut de la seva “conferència” a la Universitat.

Malauradament, la història ens diu que aquest no ha sigut el pitjor ús que li ha donat Aznar als seus dits. L’expresident va començar a utilitzar els extrems de les seves mans quan, a principis dels 90, va endegar el model d’oposició destructiva i gens cooperativa que tenim actualment. Apuntava al, aleshores President, González i li exigia la dimissió contínuament. El nivell de crispació va ser tal que, finalment, el PP va guanyar al 1996.

Durant els primers quatre anys es va entretenir a cercar empreses per privatitzar i va saber utilitzar l'anular i l’índex per retallar partides a la Fiscalia Anticorrupció (amb els resultats per tots coneguts), entre d’altres.

Durant els últims quatre anys del seu govern va utilitzar tots els seus dits per fregar-se les mans mentre veia “créixer” l’economia espanyola, que no el poder adquisitiu dels espanyols. També, en el temps que li quedava lliure, els va utilitzar per anar de la mà de Bush&Co. i per sortir a la foto representant els defensors de les guerres injustes i de les violacions del dret internacional.

Només ha utilitzat bé el dit en una ocasió (i va ser a mitges): quan va escollir el seu successor. Va demostrar així el veritable funcionament intern gens democràtic del PP. També va permetre que el seu partit perdés les eleccions d’una vegada. Per desgràcia va utilitzar el seu “delfí” com una “marianoneta” i, de nou, l’oposició va ser destructiva i gens cooperativa.

En un moment donat, Rajoy va decidir tallar els fils que el lligaven a les voluntats d’Aznar però encara continua amb la mateixa estratègia.

Aznar, ara que no controla cap “marianoneta”, ha d’utilitzar els seus dits per fer una “peineta”.


Manel Clavijo Losada