Aquest
és un país que històricament ha perdut sempre el tren de la història. No per supèrbia
endogàmica com el Japó dels segles passats o per la intervenció estrangera com
a la Xina. Tampoc hem deixat passar oportunitats per anar sobrats de recursos
naturals com Mèxic, o per la manca d’aquests, com Cuba.
Nosaltres
hem perdut el tren de la història per la nostra tradició ibèrica de mantenir
unes classes dirigents amb tanta vergonya com enteniment. Aquest país l’han
dirigit sempre persones estúpides sense escrúpols ni projectes més enllà de
mantenir-se en el poder. Un dels darrers exemples que tenim al respecte és la
gestió d’aquesta greu crisi econòmica.
Qualsevol que dediqui deu minuts al dia per
pensar en política pot arribar a fer-se un petit esquema mental per explicar-se
a un mateix quins són els dos models de gestió de la crisi i la finalitat d’aquests.
Deu minuts al dia serveixen per raonar que la dreta retalla per prioritzar el
pagament del deute, millorar la tresoreria i fer que la imatge del país millori
internacionalment i tornin les inversions estrangeres. La dreta fa reformes en
l’àmbit laboral per tractar de fer més atractiva la contractació i també les fa
en l’àmbit fiscal pujant impostos. Deu minuts són suficients com per entendre
que el model de l’esquerra és retallar menys i reformar menys i tractar de
compensar la tresoreria pujant impostos a qui pugui pagar-los.
És
una llàstima que els anuncis d’Antena 3 i Tele5 no durin més de deu minuts
després de cada telenotícies. Només amb cinc minuts més d’anuncis de perfums i
detergents tindríem prou com per adonar-nos d’un detall: en aquest país no
existeixen els models: l’esquema mental és irreal, tot plegat és un pegat; la
realitat és molt més crua.
Els
cinc minuts d’afegit són els necessaris per donar una volta més a la reflexió i
començar a malpensar: tots aquests pegats d’uns i altres a què responen?
Responen a una creença i a una horrible manca d’ètica.
La
creença és envers a les forces màgiques que manen en l’economia de mercat.
Aquesta, segons els erudits, és cíclica per art de màgia. Actualment ens trobem
en una depressió però només cal esperar i la màgia farà el seu efecte. La
política només pot fer més procliu el canvi a base d’encanteris. És aquí on
entra la horrible manca d’ètica.
Davant
d’aquest no-model, uns i altres juguen a la bruixeria seguint el manual liberal
de sortilegis malgrat això impliqui el patiment de la ciutadania. En realitat,
totes les mesures que hem vist des de l’inici de la crisi estan dirigides a accentuar
l’actual depressió econòmica (si, heu llegit bé). Són mesures procícliques que
tenen com a objectiu accelerar la caiguda, tocar terra d’una vegada i remuntar
des del punt més baix possible. És per això que es retalla en l’Estat del
Benestar, per contraure l’economia i accelerar la davallada. Per això s’apugen
els impostos, per fer minvar el poder adquisitiu de les persones i que caigui
més el consum. Per això es realitzen reformes laborals, per a que s’executin d’una
vegada tots els acomiadaments dels treballadors que sobren en l’economia. S’utilitza
aquesta màgia negra en comptes de la màgia blanca de les mesures anticícliques:
augmentar la despesa pública, baixar els impostos, enfortir els drets
laborals...
Per
tant, retallar més no és un model ni retallar menys és un altre model: tot
plegat es correspon a una estratègia inhumana i bàrbara fruit de l’estupidesa i
dels pocs escrúpols de la casta política d’aquest país.
I
per a que no se m’acusi de criticar sense proposar, el proper article explicaré
el que si és un model de sortida de la crisi. No ho exposo tot seguit ja que el
temps de lectura excediria dels deu minuts al dia de pensament polític.
Manel
Clavijo Losada.
Puedo estar de acuerdo en partes, pero no en todas. Por ejemplo en el apartado de "quieren llegar al punto más bajo para volver a subir". Eso no es cierto, ello están esperando a una innovación técnológica, o una nueva forma de organizar la empresa, o nuevos recursos, etc, etc. El capitalismo siempre que llega una crisis espera que tarde o temprano una máquina de vapor, o el colonialismo y la electricidad, o el fordismo y taylorismo, más tarde el toyotismo ayudado como no por la revolución digital...ellos esperan que alguién o algo surja y que cambie de el rumbo. No es que su plan se hacer caer la economía para volver a tasas de crecimiento, es que hacen caer la economía esperando encontrar otro modelo de crecimiento. El problema es que el nuevo modelo lo estamos encontrando nosotros mientras ellos insisten en las mismas mierdas del pasado, o esperan, como no, apropiarse de este nuevo modelo.
ResponElimina