El concepte d’unitat

Aquest terme pateix, sobretot en aquests temps de crisi social, una sobreexplotació en el seu ús per part de tots aquells que volen imposar el seu model (o no-model) sense cedir ni un pam en favor de la pluralitat i el consens. Ens diuen que cal estar més units que mai com a Estat Espanyol, com a Unió Europea, com a Món Occidental, com a Partit, com a Empresa... La unitat acaba esdevenint un suposat paraigües sota el que ens refugiem d’un enemic que ens cau a sobre de manera inevitable: separatisme, mercats globals, altres cultures, pèrdua de poder, pèrdua del lloc de treball...

Tot plegat no serà fruit del temor per part del poder a perdre allò que el defineix com a tal: el control? No serà conseqüència directa del terror que produeix allò desconegut i fora de control?

Sempre ens han ensenyat que la unitat és una premissa amb la que s’ha partir en política (en el sentit més ampli del terme). La unitat és un fi en si mateix ja que els canvis socials només es produeixen si els promotors es troben ben units. La unitat, doncs, ho és tot: és la nostra identitat, allò que ens classifica, el que dictamina com i a on hem d’actuar. La unitat és el pas previ a començar a fer política sigui en el nivell que sigui.

Però, en realitat, tot plegat és només una abstracció, una idea forjada per la inexperiència d’uns, la indiferència d’altres i la malícia d’uns tercers...

La unitat no ha de ser allò que ens han tractat de transmetre, no és un valor en si mateix. La unitat no pot ser mai la premissa, en tot cas la idea de partida ha de ser sempre la diversitat i la conseqüència de posar en comú les diferents idees, de pactar, de cedir, de negociar, ha de ser la unitat. Aquest concepte no ha de ser un paraigües que ens cobreixi de l’adversitat, ha de ser el nostre estendard. No ens ha de protegir, ens ha de representar. Això només pot ocórrer si s’ha forjat amb traça i paciència. Només amb un mosaic d’identitats i d’objectius cap a una direcció i intensitat adequades per a totes les sensibilitats.

Que tot això no es posi en pràctica no és pas per ser massa utòpic. En realitat el problema rau en que posar en valor la diversitat i tractar el concepte d’unitat com una conseqüència de l’èxit en l’acceptació de la diferència (i no l’èxit com una conseqüència de la unitat) debilita la posició del poder. Posa en perill els guanys de tots aquells que es beneficien de tot l’entramat de complicitats que impedeixen canviar l’ordre establert i trencar amb l’status quo, sigui al nivell que sigui.

Manel Clavijo Losada