Els problemes de l’esquerra (III): El Nostre Relat

Aquest escrit tracta sobre el relat necessari per trobar les complicitats i el suport social i assolir els nostres objectius finals. Aquest no és un article descriptiu amb unes propostes pel debat, aquest és íntegrament prescriptiu i parteix de l’assumpció de l’objectiu final de la democràcia econòmica.

El relat és el camí per l’assoliment del nostre objectiu final com a socialistes. Són els mitjans i les mesures que cal emprendre a nivell macro.

Són quatre les potes que han d’aguantar aquest nou projecte socialista: un estat del benestar intens i extens (per eradicar la pobresa), control dels mercats financers (per garantir el poder democràtic per sobre dels poder econòmics), un model de creixement econòmic sostenible (per repartir de manera efectiva la riquesa des del moment de la seva generació) i un nou sistema de relacions laborals que passi pel cooperativisme i l’autogestió (per eradicar l’explotació laboral).

Fins ara, la socialdemocràcia s’ha centrat només en una de les quatre potes: l’estat del benestar, aquest ha tingut, té i tindrà un paper i un objectiu necessari i clar: gestionar la problemàtica derivada de les desigualtats socials, conseqüència directa del sistema econòmic actual. Aquest assegura i garanteix uns drets socials necessaris per establir les bases d’una societat més justa i millor protegida de l’economia salvatge dels mercats. Ara bé, no hem de prendre la part per la totalitat, aquesta és només un dels instruments que hem d’utilitzar per arribar a la democràcia econòmica. Els poders públics han d’ampliar les seves funcions.

Respecte la segona de les potes: el control dels mercats financers. Aquesta es justifica en el poder excessiu i fora de control democràtic de la gran banca i els grans especuladors. Si no se’ls lliga en curt serà impossible assolir una democràcia econòmica ja que perillarà la mateixa existència de la democràcia. És necessari que l’esquerra s’uneixi a nivell europeu per impulsar una regulació estricte de cara a protegir-nos dels especuladors i que obligui a la banca a assumir responsabilitats socials.

Això presenta dues dificultats: la primera és aconseguir tirar endavant aquesta regulació a nivell internacional i la segona que aquesta sigui respectada pels qui l'han d'acomplir. És per això que cal que, a nivell estatal, es creï un instrument directe de control indirecte en els mercats financers. Aquest no és altre que la Banca Pública, un model ètic, social i de propietat estatal que actuï com un intrús en el sistema i obligui a la resta a imitar-lo o perdre quota de mercat. És la única manera d’assegurar el correcte compliment de la legislació en aquest sector (en cas d’aconseguir el suport internacional) o el compliment d’unes normes morals (imposades per l’exemple de la Banca Pública) que haurien de ser bàsiques en un sector com el financer.

Aquest instrument, a més, ha de servir per orientar l’economia en temps de bonança i expansió i per evitar que en temps de recessió es tanqui l’aixeta del crèdit i s’ofegui als autònoms i a les petites i mitjanes empreses.

Respecte a la tercera pota: el model de creixement econòmic. Aquest ha de partir d’un teixit industrial divers i d’uns tractors econòmics fruit de la Tercera Revolució Industrial. El model productiu ha de partir del principi de la sostenibilitat, no pas de la maximització dels beneficis i la minimització de costos. Aquest punt està ampliat en l’article anterior.

Respecte a la quarta i última pota: les relacions laborals. Aquestes han de partir dels principis d’eradicació de l’explotació laboral. El model que garanteix aquest principi és el cooperatiu i és per això que cal donar les màximes facilitats en la creació d’empreses que segueixin aquest sistema de relacions laborals i de gestió interna. Volem l’assumpció d’una democràcia econòmica i aquesta també passa per la capacitat de decisió i gestió dels treballadors en el seu lloc de treball. Cap democràcia és viable si, com passa ara, 1400 persones tenen el control de més del 80% del PIB a Espanya. 

Aquest esquema de quatre potes es pot resumir en un post-it però cal molta feina per tirar-lo endavant. És molt més complicat del que sembla ja que les potes han d’estar imbricades. Ara bé, no és impossible, cal voluntat política i molta gent que recolzi aquest projecte.

Aquest relat del que hem d’anar fent per assolir els nostres objectiu considero que és realista, il·lusionant i, a més, gestiona quatre fronts oberts que té la democràcia vers el sistema capitalista.

Com he anat dient en els anteriors articles, tot plegat és només una proposta més de totes les que haurem de sotmetre a debat d’aquí a ben poc.

Manel Clavijo Losada