Barcelona en masa acudió indignada y dolorida a rendir su postrer tributo, asociándose a la pena que embarga a toda la ciudad.
Nunca con más propiedad que en esta ocasión podrá decirse que el fúnebre acto constituyó una gran manifestación de duelo.
Hombres, mujeres y niños de todos los ámbitos de la ciudad y de toda condición acudieron al Hospital Clínico y llenaron las calles del tránsito, levantando el puño para saludar con emoción inenarrable el paso de tan triste cortejo.
¡Descansen en paz los mortales restos de estos pacíficos ciudadanos que no habían cometido otro pecado que el de vivir en un pueblo amante de la justicia y de la libertad!
Barcelona no podrá olvidarlos nunca.
(Edició de La Vanguardia del dimecres 17 de febrer de 1937)
Avui, 13 de febrer es commemora el primer gran bombardeig contra la població civil de Barcelona. Va ser el primer dels anomenats actes de pirateria feixista que van causar gairebé 2000 morts només a Barcelona (als voltants, moltes ciutats varen ser víctimes d’atacs aeris: Cornellà n’és un exemple).
L’extracte inicial relata el gran funeral que es va organitzar a Barcelona al voltant de l’enterrament de les setze primeres d’un dels primers bombardeigs aeris contra la població civil de tota la història. La nul·la precisió dels avions de l’època juntament amb els pocs escrúpols dels comandaments militars de l’exèrcit aixecat van ser la combinació necessària per provocar tanta destrucció en una ciutat plena de civils.
Van ser uns actes de terrorisme sense cap més objectiu que escampar mort, destrucció, por i caos en una ciutat plena de refugiats de tot l’estat. No hi havia l’objectiu de destrossar fàbriques d’armament, ni atacar quarters militars, ni minvar les defenses aèries ni costeres.
Totes les víctimes d’actes d’aquest tipus han de ser tractades iguals. No existeixen víctimes de primera ni segona categoria, totes tenen els mateixos drets independentment del mètode emprat per assassinar-los, el botxí encarregat d’executar l’assassinat o l’època històrica en la que van succeir els fets en qüestió.
Es calcula que més de 100.000 persones continuen desaparegudes en fosses comunes. Aquests també van ser víctimes d’una repressió terrorista sense precedents. No només cap autoritat ha mogut un dit per dóna’ls-hi un enterrament digne, sinó que a més es jutja a aquell que ha volgut investigar-ho.
La Vanguardia del 17 de febrer de 1937 assegurava que Barcelona no els podria oblidar mai. Els redactors es varen equivocar, els hem oblidat. I no només a les setze primeres víctimes, sinó també a tota la resta.
Manel Clavijo Losada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada