Aquesta és la conclusió que extreu La Vanguardia de l’enquesta que ha publicat recentment. No negaré pas la validesa d’aquest estudi estadístic ni la conclusió feta per aquest diari. És més, assumeixo la valoració efectuada.
Ara bé, quines són les raons que porten la ciutadania a no castigar a CiU per les retallades? Per què el XIIè Congrés del PSC no el fa remuntar automàticament a les enquestes?
La primera de les qüestions té una resposta que cal dividir-la en dues causes principals.
D’una banda, són molt properes les eleccions generals, on la ciutadania a Catalunya va apostar per votar assumint la victòria segura del PP. La derrota de l’esquerra a nivell estatal va inclinar l’atenció mediàtica cap a l’eix nacional: s’ha de protegir Catalunya del centralisme conservador espanyolista encarnat en el PP. El PSC no va ser considerat com una formació capacitada per complir aquest objectiu ja que era part del govern que calia castigar i, a més, estava en procés precongressual i li mancava lideratge. Aquest stand by va ser valorat negativament.
Per altra banda, les retallades estan tenint un ressò mediàtic canalitzat pels sindicats i les entitats veïnals. S’ha creat la imatge de què l’ajustament pressupostari és un conflicte laboral que afecta els professionals de la medicina i de l’educació. El nivell d’atur que patim actualment impedeix que el gruix de la població senti empatia amb les reclamacions dels sindicats (de gent no aturada). Només les associacions de veïns s’han mobilitzat també en el camp sanitari i algunes assemblees d’indignats amb les AMPA’s en el sector educatiu. S’ha donat la imatge també d’un conflicte focalitzat només en zones aïllades de l’àrea metropolitana. Aquesta visió és equivocada però no per errada aquest fet és menys rellevant, ja que és el que finalment ha percebut el català mitjà.
La segona qüestió plantejada té una resposta molt més senzilla de formular.
En si mateix, ell XIIè Congrés no és una solució. És només l’inici d’una renovació ideològica, estratègica i d’imatge. L’enquesta és de finals de desembre i el Congrés es va celebrar a mitjans d’aquell mateix mes. En menys de dues setmanes no hi ha temps material per aplicar les decisions preses i molt menys per a que la nova imatge cali en la ciutadania.
ICV ho ha tingut molt més fàcil ja que no ha hagut de plantejar-se una renovació i la seva imatge (sense congressos pel mig); ha estat sempre la mateixa i ha mantingut la coherència. Això s’ha premiat a l’enquesta. Ara bé, a les eleccions segurament no es mouran del seu sostre electoral.
Manel Clavijo Losada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada