dijous, 6 de febrer de 2014

O més o res? I si negociem?



Aquesta setmana hem pogut veure a Cornellà una sèrie de mobilitzacions organitzades per l’Assemblea de Joves de Cornellà (AJK). En aquestes es demanen més aules d’estudi, que aquestes estiguin més hores obertes, que s’habilitin més aules per treballs en grup i que tot plegat disposi d’un servei de fotocòpies barat, programari lliure i connexió a internet sense fils i oberta. 

Vagi per davant que considero positiu l’existència de col·lectius que mobilitzin als ciutadans més joves per aconseguir millorar la vida de la ciutadania. En un context de greus agressions contra la nostra generació i de certa violència estructural contra el més dèbil, és més necessari que mai organitzar-se i plantar cara.

També considero necessari que el sistema educatiu sigui una política estable i transversal on hi intervinguin totes les administracions i entitats de la societat civil que es troben implicades. Estable a partir d’un gran Pacte d’Estat per l’Educació que asseguri una Llei d’Educació que duri més d’una legislatura. Transversal perquè no s’ha de considerar l’educació com una competència o una política estanca. Han d’intervenir totes les administracions i entitats de la societat civil per assegurar un consens social i l’impuls d’unes polítiques coordinades que evitin desigualtats.

Per què? Per evitar just el que ens està passant ara. El Pla Bolonya obliga a realitzar un tipus d’avaluació continua on el que prima és l’assistència i el treball continuat.

Per manca d’estabilitat hem vist com el Sistema Educatiu ha patit un subfinançament endèmic que també ha patit la Universitat. No s’ha pogut aplicar el Pla Bolonya amb les garanties necessàries ja que ni tenim una política de beques adequada (que asseguri que l’estudiant pot dedicar temps a l’estudi i no l’ha de compaginar per necessitat amb una feina) ni s’ha ampliat el número de professors i d’aules a les universitats (per assegurar una atenció més individualitzada i menys càrrega de treball pels responsables de l’ensenyament).

Per manca de transversalitat s’ha considerat l’Educació Superior com un compartiment estanc que res té a veure amb l’Ensenyament Secundari. Això ha provocat que alguns universitaris no hagin assolit, un cop acabat el Batxillerat, les competències bàsiques mínimes per cursar estudis superiors.   

Per manca de coparticipació de la resta d’administracions i d’entitats de la societat civil ens trobem amb un escàs finançament de l’educació, un estat de crispació constant de la comunitat educativa i una situació de desigualtat entre els estudiants. No pot ser que el Govern Espanyol (del partit que sigui) obligui a aplicar el Pla Bolonya però no s’otorgui el finançament per emprendre les reformes adequades ni obligui a la resta d’administracions a adaptar-se. Ningú no ha obligat als ens locals (diputacions i municipis) a complir unes ràtios de biblioteques i aules d’estudi adequades al Pla Bolonya. És per això que trobem a molts joves de ciutats del voltant de Cornellà que han de fer ús de les biblioteques del nostre municipi.

A vosaltres no us ha passat que heu hagut d’indicar a algun company de classe de fora de Cornellà com anar a una de les nostres biblioteques?

El cas de Cornellà

La nostra ciutat disposa de tres biblioteques: la Central a Gavarra, la Marta Mata al Centre i la que es va inaugurar fa ben poc a Sant Ildefons. Aquestes permeten estudiar durant tot el curs ja que es troben obertes tot l’any. Les biblioteques també ens permeten fer treballs en grup si demanem els aularis amb antelació. A banda de la Xarxa Municipal de Biblioteques, l'Ajuntament posa a disposició dels joves el servei d'Aules d'Estudi que ofereix als estudiants espais idonis i en horaris encertats per tal de preparar les seves proves durant els tres períodes d'exàmens. En l'actualitat n'hi ha tres: al Citilab, al centre cívic García Nieto i a la nova biblioteca de Sant Ildefons. Aquesta darrera s'ha posat en funcionament al mes de gener. La voluntat és seguir ampliant aquest servei en altres indrets que ho permetin.

A més, algunes Associacions de Veïns com la d’Almeda, posen a disposició dels joves les seves instal·lacions per utilitzar-les com a aules d’estudi.

L’AJK té tot el dret de demanar millores en l’oferta d’instal·lacions que ofereix l’Ajuntament als estudiants. Ara bé, caldria ser una mica rigorosos i mantenir el seny.

El títol de la campanya en qüestió és: “Volem espais on poder estudiar!”. Si un amic meu d’un altre municipi passés per Cornellà i veiés aquest lema segurament em trucaria i em diria: “on collons estàs que no et trobes ara mateix demanant una biblioteca i/o una aula d’estudi?” L’equívoc seria perfectament comprensible per algú que no sigui de Cornellà. Ara bé, la intencionalitat d’aquest lema és prou evident: enganyar al personal. Cornellà, com bé he dit abans, ja té tres biblioteques i tres aules d’estudi (més les d’algunes entitats). Per una ciutat de 6’9 km2 on es triga mitja hora en creuar-la de punta a punta és un número prou important. Ara bé, tenim gairebé 90.000 habitants així que els potencials usuaris són també molts.

L’AJK va mantenir una reunió amb responsables de l’Ajuntament per fer arribar les seves demandes. Lluny de voler pactar o cercar un compromís amb l’Administració Local van transformar les seves legítimes demandes en posicions immobilistes i maximalistes. Si no s’acceptaven totes les  propostes continuarien amb les mobilitzacions. Ni van voler establir un calendari de negociacions ni van voler arribar a cap mena d’acord. És a dir, es van negar a gestionar i a ser els interlocutors vàlids sobre un tema que ells consideren un conflicte social. En altres paraules: no van voler fer política.

La postura de l’AJK és legítima però no puc dir que sigui ni meditada ni raonada. Sembla que tinguin com a objectiu les mobilitzacions i la crispació en comptes de la millora dels serveis als estudiants de la ciutat. La prova és que, després del desallotjament de la biblioteca que havien ocupat, el seu tema central ha passat a ser “la repressió de l’Ajuntament”. Això era el que volien provocar? Ja ha començat la campanya electoral?

Manel Clavijo Losada

4 comentaris:

  1. Lamentable com les joventuts d'un partit lamentable us aferreu d'aquesta manera a una possible futura cadira??? Ni sou socialistes, ni sou catalans ni sou res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim, aquesta és tota la teva reflexió? Que som lamentables i que ens aferrem a llocs on seure? I a més reparteixes carnets de socialista i de ¿catalans? Ets de l'extrema dreta o algo? Ànims, els necessitaràs.

      Elimina
    2. No us feu els víctimes. Sí, no sou socialistes en tant que no us agraden les mobilitzacions que posen en entredit les actuacions del totpoderós partit. I sí, unes joventuts d'un partit d'àmbit català que nega el dret a decidir d'un poble... En fi, que tingueu sort amb els 500.000 votants de Felipe que us queden. Esteu acabats com a partit d'¿esquerres? a Catalunya.

      Elimina
    3. Que una mobilització puntual no agradi no vol dir que no agradin les mobilitzacions. A l'article ho deixa prou clar per aquell qui ho vulgui llegir. Pels que només tinguin consignes i prejudicis aquest article només dirà allò que vulgui llegir.

      En quant al dret a decidir: estem a favor del dret a decidir però no podem estar a favor de qualsevol estrategia partidista per aconseguir-ho. En democràcia això és plenament legítim. I en qualsevol cas, t'agradi o no, és català qui viu i treballa a Catalunya, no pas qui està d'acord amb tu.

      Elimina