I si...?

I si de cop i volta comencéssim a fer-nos preguntes sobre la crisi que tant ens afecta? I si aquell crit de “no és una crisi, és una estafa” no fos només retòrica?

I si els economistes, juristes, politòlegs, filòsofs, sociòlegs i d’altres suposats experts en allò que ens envolta no haguessin filat prou prim?

I si l’arrel de la crisi no fos pas la bombolla immobiliària que va esclatar per la crisi mundial? I si a l’origen de la destrucció de llocs de treball no trobéssim un model productiu insostenible? I si no poguéssim anar superant la crisi econòmica per un motiu diferent al que ens donen?

I si la política de retallades fos la conseqüència d’un fet allunyat d’una crisi econòmica convencional? I si a l’arrel més profunda d’aquesta tràgica situació trobéssim raons més properes a la manca d’ètica i a la corrupció que no pas a l’economia?

I si ens haguéssim equivocat a l’hora de trobar la base del problema i, enterrada, hi hagués la raó principal de tot plegat? I si no poguéssim sortir de la crisi sense analitzar-la?

I si la crisi econòmica tingués com a causa primigènia el finançament il·legal dels partits polítics? I si amb les quotes i les subvencions públiques no tinguessin prou? I si necessitessin recórrer al finançament irregular d’empreses i particulars? I si aquests demanessin quelcom a canvi?

I si darrere de les decisions polítiques que van afavorir la consolidació d’un model productiu basat en la construcció no trobéssim estudis econòmics? I si trobéssim favors retornats? I si no fos casualitat que els sobres de Bárcenas comencessin a circular a l’any 1996 (a l’inici d’aquest model) i acabessin entre el 2008 i el 2009 (a la fi de la bombolla)? I si empreses com Constructora Hispánica, Teninsa, Degremont i d’altres relacionades amb la construcció haguessin finançat al PP per aconseguir establir un model productiu que les beneficiés? I si darrere de tanta despesa pública en grans obres i infraestructures (aeroports, quilometres d’AVE...) no trobéssim una necessitat sinó una transacció?

I si darrere de la impunitat del sector financer no es trobés en la seva funció dins l’economia sinó en el seu paper a l’hora de finançar als partits polítics?

I si aquesta crisi no fos un accident propi dels cicles econòmics i descobríssim que és una estafa provocada per l’afany de lucre personal i per la corrupció institucionalitzada?

I si no poguéssim sortir mai de la crisi sense solucionar abans l’espiral de corrupció on està immersa la societat i, sobretot, alguns dels seus representants?

I si enlloc de fer-nos preguntes, en realitat estiguéssim descobrint l’entrellat de tot plegat?

Manel Clavijo Losada