divendres, 22 d’octubre del 2010

Ara que ningú no en parla...


La foto també va ser d'un 29 de setembre, però de 1909.

Pràcticament ha passat un mes de la vaga general que va trasbalsar alguns generadors de males opinions intereconomitzats i telemartiritzats. A les televisions es van veure les més anecdòtiques que representatives escenes de limitats cerebrals aprofitant la confusió per robar uns Levis.

També vam observar com els cadells pagats indirectament per la Patronal baixaven de la zona alta de Barcelona. Aquests van anar a rebentar la vaga fent veure que eren uns anti-tot... De ben segur que els seus papis es varen alegrar en veure els seus estimats fillets deslegitimant una protesta ja de per si molt discutida.

Deixant de banda la lluita de xifres, que aporta més tinta i paper que interès, cal analitzar-ho tot des d’una vessant més política que no pas matemàtica.

Els sindicats tenien motius per organitzar una vaga general, això sembla indiscutible. La Patronal té les seves estratègies i subterfugis per coaccionar al Govern. Els sindicats, com és lògic, també tenen maneres de tractar d’influir en la presa de decisions. El seu modus operandi, és més públic ja que té sindicalistes en comptes de bitllets.

S’ha discutit molt de la utilitat estratègica de les vagues en l’actualitat i molts les han titllat d’anacròniques. El que realment és anacrònic és fer anàlisis d’aquest tipus sense tenir en compte que actualment a França s’estan fent tantes vagues en un any com les que portem nosaltres en 30 anys. El problema és que les crítiques ja no venen sols de la dreta, si no també d’algun tipus d’esquerra que creu que les vagues només són lícites si es fan contra un sistema autoritari o un govern de dretes.

Quan el diàleg social es trenca, el Govern fa decrets, la Patronal amenaça i els sindicats fan vaga. Així és com funciona tot plegat. Si no es volen decrets s’ha d’arribar al pacte, si no es volen amenaces s’ha de ser ferms i si no es volen vagues s’ha de ser flexible.

Ara bé, i tot s’ha de dir, què és això de fer una vaga passat l’estiu i una vegada s’ha aprovat la reforma laboral? Si la vaga general volia influir en la presa de decisions s’hauria d’haver fet al juny, com la última, i no pas quan el Govern no pot fer marxa enrere. El fet de no haver actuat d’aquesta manera fa pensar que potser l’objectiu era tenir la vaga de rigor, acontentar a la base i, de passada, justificar les subvencions anuals.


Manel Clavijo Losada

4 comentaris:

  1. La vaga llevaba tiempo ya convocada...antes del verano diría yo...y sin saber que decía la reforma ¿Cómo convocas una vaga?

    ResponElimina
  2. Una vez se rompió el diálogo social, el Gobierno anunció que actuaría al margen patronal y sindicatos y se fueron desgranando algunos detalles de la reforma. En ese momento, los sindicatos deberían haber convocado y organizado una huelga para advertir que no se iban a quedar de brazos cruzados mientras se socavaban derechos inalienables del trabajador (en el caso que así fuera). Esto se podría haber hecho en el mes de junio como se hizo la última huelga general. Es durante el momento de la reforma (y no cuando está ya aprobada) cuando se debe presionar a un gobierno para tome uno u otra dirección.

    ResponElimina
  3. La reforma laboral se aprobó en septiembre. La huelga llevaba convocada desde junio...

    ResponElimina
  4. Sí, pero no es una cuestión de aprobación, es una cuestión de presionar mientras la reforma está aún en proceso de negociación. Convocar una huelga en junio no sirve de nada si la vas a efectuar casi en octubre. Toda la campaña de agitación que se hizo en julio murió en agosto y en septiembre se volvió a empezar. Puestos a ir con el tiempo justo, se convoca cuando el Gobierno admite que va a iniciar el proceso de la reforma y se ejecuta el 20 de junio, como se hizo en la última huelga general (que, por cierto, fue más exitosa).

    ResponElimina