Hi ha qui diu...

Hi ha qui diu que dedicar part del teu temps a la política és inútil, que no serveix de res. Que els pobres s’han de dedicar únicament a treballar per mirar d’abandonar la seva condició, si poden…

Alguna vegada he sentit dir que només els empresaris d’èxit haurien de dedicar-se a la política, que ell són lliures dels lligams de la necessitat i que mai no entrarien en escàndols de corrupció.

Fa molt de temps que existeix el pensament apolític que creu que ja no existeix ni la dreta ni l’esquerra, que governi qui governi és tot el mateix. La gestió és sempre la mateixa.

Alguns diuen que ens equivoquem pensant el contrari, que ja ens ho trobarem en el futur, que tot plegat és un gran circ i que al participar som els pallassos que, a més, paguen l’entrada.

Diuen que ens equivoquem si pensem que podem representar correctament els interessos de la ciutadania, que tots acaben enganxats en la seva pròpia teranyina d’interessos personals i pressions externes al funcionament democràtic.

Hi ha qui parla molt i hi ha qui diu alguna cosa.

Jo crec que no hem errat en escollir el camí. És cert que hi ha errors, que cap partit, organització o govern és perfecte. Però, si fos així, quin sentit tindria pertànyer a un projecte polític? Si no hi hagués res a regenerar, a millorar, a fomentar o a transformar no dedicaríem el nostre temps a la política.

Aquesta és una generació de joves amb voluntat progressista i de canvi. Estem aquí per no repetir els errors de les generacions passades.

Alguns, des de fora, diuen que estem equivocats. Nosaltres, des de dins, sabem que podem redreçar la via escollida.


Manel Clavijo