Hi ha qui diu...

Hi ha qui diu que dedicar part del teu temps a la política és inútil, que no serveix de res. Que els pobres s’han de dedicar únicament a treballar per mirar d’abandonar la seva condició, si poden…

Alguna vegada he sentit dir que només els empresaris d’èxit haurien de dedicar-se a la política, que ell són lliures dels lligams de la necessitat i que mai no entrarien en escàndols de corrupció.

Fa molt de temps que existeix el pensament apolític que creu que ja no existeix ni la dreta ni l’esquerra, que governi qui governi és tot el mateix. La gestió és sempre la mateixa.

Alguns diuen que ens equivoquem pensant el contrari, que ja ens ho trobarem en el futur, que tot plegat és un gran circ i que al participar som els pallassos que, a més, paguen l’entrada.

Diuen que ens equivoquem si pensem que podem representar correctament els interessos de la ciutadania, que tots acaben enganxats en la seva pròpia teranyina d’interessos personals i pressions externes al funcionament democràtic.

Hi ha qui parla molt i hi ha qui diu alguna cosa.

Jo crec que no hem errat en escollir el camí. És cert que hi ha errors, que cap partit, organització o govern és perfecte. Però, si fos així, quin sentit tindria pertànyer a un projecte polític? Si no hi hagués res a regenerar, a millorar, a fomentar o a transformar no dedicaríem el nostre temps a la política.

Aquesta és una generació de joves amb voluntat progressista i de canvi. Estem aquí per no repetir els errors de les generacions passades.

Alguns, des de fora, diuen que estem equivocats. Nosaltres, des de dins, sabem que podem redreçar la via escollida.


Manel Clavijo

A qui votaries?

Va néixer al 1955. Ve de família d’obrers i pagesos que van haver d’immigrar a la gran ciutat per poder prosperar i tenir un present i futur millor del que els esperava al camp.

Va començar al món laboral als 16 anys, combinava els estudis a l’institut amb la feina a les arts gràfiques, primer, i a la indústria electrònica, després.

Només amb 17 anys ja militava en un grup d’oposició al règim franquista. Com tants d’altres, tenia com objectiu derrocar la dictadura que ja casi arribava a les quatre dècades de durada. La seva joventut, doncs, va estar emmarcada entre la feina d’obrer a diferents fàbriques i la política clandestina, la primera alleugerava l’economia familiar, la segona, tot i que perillosa, animava el seu esperit antifeixista.

Va començar a militar al seu partit actual al 1978. La feina a Sant Andreu de la Barca i la seva activitat política activa va impedir que continués amb els seus estudis de dret i econòmiques.

Va ser alcalde d’una ciutat propera a la capital. Aquesta, com d’altres de la zona havia estat plantejada com un magatzem de treballadors, sense serveis, infrastructures, higiene... va aconseguir transformar la ciutat i fer-la habitable. La seva carrera política va continuar en diferents càrrecs d’importància.

Actualment és cap de llista del seu partit per les eleccions autonòmiques de 2010.



Va néixer al 1956. Ve de família d’empresaris del món tèxtil i metal•lúrgic de la província de Barcelona.

Va estudiar a diversos col•legis com el Liceu Francès i va llicenciar-se en econòmiques però va haver d’abandonar els seus estudis a la Facultat de Dret.

El primer contacte amb el món laboral va ser una vegada acabada la carrera, en un departament d’un grup d’empreses industrials. D’allà va passar a dirigir una societat d’inversions del mateix sector. La seva joventut es va veure emmarcada en el sector privat, intentant fer prosperar empreses que s’obrien pas a l’estranger ara que la democràcia estava consolidant-se a tot l’estat.

No va ser fins l’any 1982 que va entrar a la política activa, començant al departament de comerç, consum i turisme de la Generalitat. No pensava continuar en el sector públic però finalment va ingressar al seu partit actual exercint, entre d’altres càrrecs, com a regidor a l’Ajuntament de Barcelona.

La seva carrera política l’ha dut al moment actual, cap de llista del seu partit a les eleccions autonòmiques del 2010.


La biografia personal d’un polític serveix per donar coherència a les seves propostes i a la seva manera de fer en la seva tasca diària.

Qui d’aquests dos s’assembla més a tu? Només una persona que ha viscut en un ambient semblant al teu podrà comprendre al 100% els teus sentiments, les teves inquietuds, les teves passions, les teves demandes...

A qui votaries?

El primer català a la Lluna

Senyores i senyors, amb tots vostès, en primícia mundial, en exclusiva universal, el demagog, el poc llegit, aquell que intenta prendre el pèl a tots els ciutadans, aquell que en lloc d’experiència i obra de govern acumula anècdotes i barrabassades, l’inimitable Ramon Tremosa!

Si, com heu pogut llegir al títol de l’entrada inaugural del curs polític, Ramon Tremosa és el primer home en arribar a la Lluna, de fet s’hi ha instal•lat. Tenim proves que demostren que ja fa temps que és allà, al menys les seves declaracions online i les explicacions posteriors ens fan veure certa falta d’oxigen...

Amb el seu portàtil s’ha dignat a dirigir-se a nosaltres, pobres terrícoles, regalant-nos la següent demostració d’ètica i d’intel•ligència: “Montilla = Franquisme sociològic. Què hauria dit el PSC si Jordi Pujol hagués convocat eleccions en un dia de Barça-Madrid? Convé que voti molt poca gent (només així el tripartit pot repetir) i per això barregen al màxim futbol i política. Montilla és el president que Franco somiava per a una Catalunya en democràcia: regionalista, espanyolitzador i acatador del centralisme. Quin final de l'aposta estratègica d'ERC!!”

Deixarem de banda el fet, més que estudiat, que l’abstenció sempre afecta als partits amb una massa d’electors menys mobilitzats, és a dir, a l’esquerra i no precisament a la dreta. Potser des de la Lluna creu que l’abstenció provocarà l’entrada de tots els minúsculs partits al Parlament... és el que té no veure des d’allà l’anomenada barrera electoral.

Després, tant a la Cadena Ser com al seu blog personal, va decidir afegir-hi més gasolina a les seves incendiàries declaracions.

Per què cataloga al PRESIDENT DE LA GENERALITAT de franquista sociològic? Què és allò que l’impulsa a comparar-lo amb el somni d’un dictador sanguinari com Franco? Quin és el greu atemptat contra la democràcia que ha comès el PRESIDENT DE LA GENERALITAT?

La resposta és ben senzilla: convocar unes eleccions tal i com mana el procediment democràtic. Això si, sembla un greu problema que coincideixin amb un partit de futbol... Al senyor Tremosa, a més, la convocatòria d’eleccions li recorda al Franquisme... ens prens el pèl, Ramon?

Sembla ser que com no el deuen fer gaire cas en la seva tasca diària com a orador de luxe a la Lluna cal que, de tant en tant, faci de les seves per sortir als mitjans de comunicació, una estratègia tant madura i meditada com les seves declaracions al facebook.

Arribats aquí, potser algú es preguntarà: i allò de “regionalista, espanyolitzador i acatador del centralisme”? No us preocupeu, la raó també és molt simple: l’entrada de Ryanair a l’Aeroport del Prat. Exacte, el nou finançament, els nous nivells competencials i tota l’obra de govern no serveix de res davant de l’entrada d’una nova aerolínia al Prat. Ens prens el pèl, Ramon?

Si vius a la lluna i vols que et rescatin d’allà, pixar fora de test serveix, a vegades, per sortir a la tele, potser fins i tot et donen una conselleria si t’avorreixes allà!

I ja que ha citat al Franquisme, on era el seu líder, l’Artur Mas, durant el Franquisme? El President de la Generalitat lluitava a la clandestinitat contra la Dictadura. El senyor Tremosa mentrestant, anava encara a la platja amb flotador i mirava, com sempre, a la Lluna.

La setmana que ve ja parlaré de biografies i vides dels candidats...


Manel Clavijo Losada