O més o res? I si negociem?

Aquesta setmana hem pogut veure a Cornellà una sèrie de mobilitzacions organitzades per l’Assemblea de Joves de Cornellà (AJK). En aquestes es demanen més aules d’estudi, que aquestes estiguin més hores obertes, que s’habilitin més aules per treballs en grup i que tot plegat disposi d’un servei de fotocòpies barat, programari lliure i connexió a internet sense fils i oberta. 

Vagi per davant que considero positiu l’existència de col·lectius que mobilitzin als ciutadans més joves per aconseguir millorar la vida de la ciutadania. En un context de greus agressions contra la nostra generació i de certa violència estructural contra el més dèbil, és més necessari que mai organitzar-se i plantar cara.

També considero necessari que el sistema educatiu sigui una política estable i transversal on hi intervinguin totes les administracions i entitats de la societat civil que es troben implicades. Estable a partir d’un gran Pacte d’Estat per l’Educació que asseguri una Llei d’Educació que duri més d’una legislatura. Transversal perquè no s’ha de considerar l’educació com una competència o una política estanca. Han d’intervenir totes les administracions i entitats de la societat civil per assegurar un consens social i l’impuls d’unes polítiques coordinades que evitin desigualtats.

Per què? Per evitar just el que ens està passant ara. El Pla Bolonya obliga a realitzar un tipus d’avaluació continua on el que prima és l’assistència i el treball continuat.

Per manca d’estabilitat hem vist com el Sistema Educatiu ha patit un subfinançament endèmic que també ha patit la Universitat. No s’ha pogut aplicar el Pla Bolonya amb les garanties necessàries ja que ni tenim una política de beques adequada (que asseguri que l’estudiant pot dedicar temps a l’estudi i no l’ha de compaginar per necessitat amb una feina) ni s’ha ampliat el número de professors i d’aules a les universitats (per assegurar una atenció més individualitzada i menys càrrega de treball pels responsables de l’ensenyament).

Per manca de transversalitat s’ha considerat l’Educació Superior com un compartiment estanc que res té a veure amb l’Ensenyament Secundari. Això ha provocat que alguns universitaris no hagin assolit, un cop acabat el Batxillerat, les competències bàsiques mínimes per cursar estudis superiors.   

Per manca de coparticipació de la resta d’administracions i d’entitats de la societat civil ens trobem amb un escàs finançament de l’educació, un estat de crispació constant de la comunitat educativa i una situació de desigualtat entre els estudiants. No pot ser que el Govern Espanyol (del partit que sigui) obligui a aplicar el Pla Bolonya però no s’otorgui el finançament per emprendre les reformes adequades ni obligui a la resta d’administracions a adaptar-se. Ningú no ha obligat als ens locals (diputacions i municipis) a complir unes ràtios de biblioteques i aules d’estudi adequades al Pla Bolonya. És per això que trobem a molts joves de ciutats del voltant de Cornellà que han de fer ús de les biblioteques del nostre municipi.

A vosaltres no us ha passat que heu hagut d’indicar a algun company de classe de fora de Cornellà com anar a una de les nostres biblioteques?

El cas de Cornellà

La nostra ciutat disposa de tres biblioteques: la Central a Gavarra, la Marta Mata al Centre i la que es va inaugurar fa ben poc a Sant Ildefons. Aquestes permeten estudiar durant tot el curs ja que es troben obertes tot l’any. Les biblioteques també ens permeten fer treballs en grup si demanem els aularis amb antelació. A banda de la Xarxa Municipal de Biblioteques, l'Ajuntament posa a disposició dels joves el servei d'Aules d'Estudi que ofereix als estudiants espais idonis i en horaris encertats per tal de preparar les seves proves durant els tres períodes d'exàmens. En l'actualitat n'hi ha tres: al Citilab, al centre cívic García Nieto i a la nova biblioteca de Sant Ildefons. Aquesta darrera s'ha posat en funcionament al mes de gener. La voluntat és seguir ampliant aquest servei en altres indrets que ho permetin.

A més, algunes Associacions de Veïns com la d’Almeda, posen a disposició dels joves les seves instal·lacions per utilitzar-les com a aules d’estudi.

L’AJK té tot el dret de demanar millores en l’oferta d’instal·lacions que ofereix l’Ajuntament als estudiants. Ara bé, caldria ser una mica rigorosos i mantenir el seny.

El títol de la campanya en qüestió és: “Volem espais on poder estudiar!”. Si un amic meu d’un altre municipi passés per Cornellà i veiés aquest lema segurament em trucaria i em diria: “on collons estàs que no et trobes ara mateix demanant una biblioteca i/o una aula d’estudi?” L’equívoc seria perfectament comprensible per algú que no sigui de Cornellà. Ara bé, la intencionalitat d’aquest lema és prou evident: enganyar al personal. Cornellà, com bé he dit abans, ja té tres biblioteques i tres aules d’estudi (més les d’algunes entitats). Per una ciutat de 6’9 km2 on es triga mitja hora en creuar-la de punta a punta és un número prou important. Ara bé, tenim gairebé 90.000 habitants així que els potencials usuaris són també molts.

L’AJK va mantenir una reunió amb responsables de l’Ajuntament per fer arribar les seves demandes. Lluny de voler pactar o cercar un compromís amb l’Administració Local van transformar les seves legítimes demandes en posicions immobilistes i maximalistes. Si no s’acceptaven totes les  propostes continuarien amb les mobilitzacions. Ni van voler establir un calendari de negociacions ni van voler arribar a cap mena d’acord. És a dir, es van negar a gestionar i a ser els interlocutors vàlids sobre un tema que ells consideren un conflicte social. En altres paraules: no van voler fer política.

La postura de l’AJK és legítima però no puc dir que sigui ni meditada ni raonada. Sembla que tinguin com a objectiu les mobilitzacions i la crispació en comptes de la millora dels serveis als estudiants de la ciutat. La prova és que, després del desallotjament de la biblioteca que havien ocupat, el seu tema central ha passat a ser “la repressió de l’Ajuntament”. Això era el que volien provocar? Ja ha començat la campanya electoral?

Manel Clavijo Losada

Un bon rèquiem

(Qualsevol moment és bo per colar una cançó de LoL)

Demà farà tot just una setmana que el Ple de l’Ajuntament de Cornellà va aprovar per unanimitat una moció amb mesures contra l’atur juvenil a la nostra ciutat. Aquesta ha vist la llum gràcies a la iniciativa de l’Agrupació de Cornellà de la Joventut Socialista de Catalunya i gràcies a l’aposta decidida del Grup Municipal Socialista a l’hora de practicar una política intervencionista en matèria social i econòmica.

Aquesta moció és una mostra més de la necessitat de practicar la política en majúscules. Aquesta serveix per gestionar els conflictes socials, no pas per generar-ne de nous. Però per aconseguir-ho cal militància, paciència i pactes. Quants ciutadans i ciutadanes estan disposats a dedicar temps i esforç a fer política? Més aviat pocs i així ens va...

I és que, gràcies a aquesta moció, el 25% dels llocs de treball creats als plans d’ocupació seran per joves cornellanencs en situació d’atur. En paral·lel es crearà el programa 6+6: l’Ajuntament incentivarà la contractació durant un any de joves aturats a les empreses de la ciutat tot subvencionant els sis primers mesos de contracte. A més, s’ajudarà als emprenedors tot dotant-los d’un espai on desenvolupar el seu projecte i deixant-los exempts d’obligacions fiscals respecte els tributs municipals. L’Ajuntament també es compromet a fer d’intermediari entre els emprenedors i les entitats financeres per tal de facilitar el finançament.

El Govern socialista d’aquesta ciutat fa allò que hauria de fer la Generalitat i el Govern Central i no fa i es suma als plans d’ocupació, l’Oficina Hipotecària, la Botiga Solidària, el pagament de la teleassistència...

Tot plegat m’ha fet pensar en la necessitat de centrar tots els nostres esforços en deixar la nostra empremta en les polítiques socials i econòmiques que fem allà on governem. Potser arribarà el dia que el PSC desaparegui però si aconseguim que les polítiques socialistes s’apliquin, es mantinguin i beneficiïn a la ciutadania tot plegat haurà servit d’alguna cosa.

Vindran altres temps, altres persones, altres lideratges i potser altres partits. Però independentment de tot això, podrem dir que aquests 75 joves aturats i els centenars d’emprenedors han gaudit d’aquestes polítiques i hem incidit en la seva trajectòria vital. És més, m’atreveixo a aventurar que, en un futur proper, aquests joves tindran una visió diferent de l’Administració ja que la identificaran com una garant dels seus drets i una eina d’estímul econòmic i no pas una font de despesa. Hauran pogut comprovar com l’Administració serveix per redistribuir la riquesa, però també per generar-la. Però res d’això haurà estat gràcies a la Generalitat o al Govern Central, haurà estat gràcies als municipis que, com Cornellà, s’hagin ocupat d’aquells dels qui cap més s’ocupa.

Aquesta ha de ser la nostra prioritat com a socialistes. Per sobre de les sigles, els personalismes i les organitzacions tenim una responsabilitat amb els ciutadans i unes idees que aplicar.

És possible que arribi el final de tot plegat, però ens anirem amb un bon rèquiem.

Manel Clavijo Losada

L’Ajuntament de Cornellà i la transparència

Ja fa uns mesos que vaig notant cert neguit a les xarxes per part dels grups municipals de la oposició. Deu ser perquè ser l’ajuntament menys endeutat a la vegada que s'augmenten les partides a polítiques socials i s'obren nous equipaments és complicat de rebatre.  

I és ja fa un temps que, cada cop que algú diu allò de “Cornellà té l’ajuntament menys endeutat de Catalunya”, apareix el convergent x de torn i contesta “si, però també el menys transparent!”. Temps mort! Com? Què? On és la relació causa-efecte entre ser l’ajuntament menys endeutat i ser el menys transparent? No n’hi ha, però barrejar la impotència amb el desconeixement i, a més, afegir-hi immaduresa política té aquestes conseqüències.

Rabietes de nen petit a part, avui volia dedicar l’article a parlar de transparència.

Com bé ens indiquen els oportun(istes)s paladins de la transparència municipal, l’Ajuntament de Cornellà no surt gaire ben valorat en els estudis sobre aquesta matèria. Cal deixar clar que, darrere d’aquestes investigacions hi ha gent molt esforçada, i amb més feina a fer que finançament per dur a terme la seva tasca.

Ara bé, cal tenir en compte què analitzen exactament aquests treballs i per què utilitzen aquesta metodologia. Cal que sapiguem que allò que tenen com a centre de la recerca són les pàgines web dels ajuntaments. El que aquí s’analitza és si les planes web dels consistoris tenen tota la informació que els investigadors consideren que han de tenir. Per què ho fan això? Senzillament perquè no hi ha mitjans tècnics ni humans com per anar a cadascun dels 947 municipis de Catalunya, picar a la porta i anar demanant documentació. S’hauria de parlar, doncs, d’accessibilitat web dels ajuntaments. El que passa és que, com podeu sospitar, aquesta expressió no té tant que ganxo.

Si anem als estudis de capçalera al respecte tenim una primera recerca feta per transparencia.org.es. Aquesta analitza, com deia abans, les pàgines web d’ajuntaments d’arreu d’Espanya. Com és natural, n’agafen uns quants d’aquí i d’allà per fer una mostra representativa. De Catalunya en van agafar 16 i el nostre ajuntament era el pitjor valorat en quant a la pàgina web. D’aquí a considerar que som el primer dels 947 municipis en manca de transparència hi ha el mateix espai com de neurona a neurona d’aquell que s’ho cregui.

El segon estudi de capçalera està fet a la UAB i està publicat a infoparticipa.cat. Aquí si s’analitzen les 947 planes web dels ajuntaments de Catalunya. Aquest és més seriós i ens dona una puntuació del 63% (baixa, això si).

A partir d’aquí:

Conclusió 1: les pàgines web són simptomàtiques del nivell de modernització d’un ajuntament. Ara bé, poc més. La transparència es mesura en funció de la possibilitat que té qualsevol ciutadà d’anar a l’Ajuntament  i que se li lliuri la documentació d’allò que vol saber.

Conclusió 1.1: com és físicament impossible fer un estudi extens al respecte, trobem notes baixes com la de Martorell, governat per CiU, que treu només un 51% o El Prat, governat per ICV, que treu un 54%. Notes segurament molt per sota del que podrien treure si es valorés la facilitat del ciutadà que demani informació anant al registre.

Conclusió 2: la transparència no és només bolcar totes les dades sense processar. Cal donar-les i, a més, fer una correcta interpretació i presentació de les mateixes. L’Ajuntament de Cornellà, en quant a pressupostos, et dona la possibilitat de descarregar-te la taula infernal de dades o mirar uns gràfics més atractius. Això, els estudis aquests, no ho valoren.

Conclusió 3: hi ha quelcom més transparent que un regidor donant la cara davant un ciutadà sobre la raó per la qual no es poden canviar de lloc els contenidors d’un carrer? Conèixer al regidor de la teva zona, tenir el seu número, el seu e-mail i disposar d'una eina com l’apropteu és transparència. Això tampoc no es valora...

Conclusió 4: cal millorar l’accessibilitat de la pàgina web, ampliar els seus continguts i modernitzar-la per fer-la més intuïtiva. Veieu com es pot dir el mateix sense populisme ni partidisme?

Manel Clavijo Losada

Abans que comencin amb la cantarella…

És la primera imatge que surt si busques "Cornellà" al Google

Com cada any al arribar la tardor, torna la nova temporada al Corte Inglés i els debats públics sobre el pressupost municipal i les ordenances fiscals. Pels amics convergents de la Generalitat, és més important la nova temporada de moda que no pas debatre sobre la gestió dels recursos públics al Parlament. Ara bé, a nivell municipal ni ERC pot salvar a un govern d’haver d’exposar i sotmetre a votació una cosa tant important com el pressupost anual.

Com cada any, els diferents grups municipals s’aniran posicionant públicament sobre tot plegat. Això és important en tant que els pressupostos municipals (i també els de qualsevol altre nivell de l’Administració) estableixen les veritables intencions de qualsevol govern. Ja es pot dir i prometre, parlar sobre Itaca o sobre la “niña de Rajoy”, demanar un “relaxing cup of café con leche” o el que es vulgui...Allò que defineix si un govern és d’esquerres o de dretes, si és preocupa dels més desafavorits o té interessos més obscurs, és allà on destina els diners públics.

En menor mesura també defineixen als grups de la oposició, en tant que deixen entreveure quines serien les seves prioritats si governessin. I dic “en menor mesura” ja que a la oposició municipal tot és molt més simple. I és precisament d’això del que vull escriure avui.

Aviat començarà la tradicional cantarella dels grups municipals de la dreta (CiU i PP) respecte els tributs municipals. El seu posicionament al respecte és com una nadala: repetitiva, antiga i sovint sense cap mena de sentit. El problema és que, com tota nadala, s'acaba enganxant i n'hi ha qui l'acaba repetint sense adonar-se'n. Que si els tributs són massa alts, que si s’haurien de congelar, que si s’haurien de baixar... Reclamen per Cornellà allò que no fan els seus companys a la Generalitat i al Govern Central, malgrat tenir aquests més marge de maniobra que un ajuntament (corregir el 20% de l’economia submergida, aplicar uns trams més progressius en els tributs, establir-ne de nous, gravar més les rendes del capital, apostar per l’empresa pública...).

Per tant, abans de començar amb la demagògia de cada any, caldria fer uns aclariments preliminars per tal d’humanitzar una mica el debat al respecte.

L’Ajuntament de Cornellà recapta prop de 42 milions d’euros gràcies als tributs municipals: IBI, IAE, IVTM, IIVTN, ICIO, taxes vàries (recollida d’escombraries, etc) i els preus públics (ús d’equipaments municipals).  És ben segur que m’he deixat algun però amb els més importants en tenim prou per fer-nos una idea del que vull explicar. De la majoria dels tributs esmentats abans, l'Ajuntament té més aviat poc marge a la innovació. Però igualment posem per exemple que fem cas a CiU i a PP i es baixen els impostos o es congelen durant dos anys o, per donar un context més creïble, hi ha una baixada de la recaptació per diferents motius. Imaginem que, independentment de la voluntarietat o involuntarietat de la baixada en la recaptació, hi ha una davallada d’un 5% respecte els 42 milions. Això representaria prop de 2’1 milions d’euros. 

Per tal de mantenir un pressupost equilibrat i degut al poc marge de maniobra que tenen els ens locals, l’Ajuntament de Cornellà hauria de retallar o retallar. L’únic que podria escollir són les partides que aprimarien o suprimirien. I no, que ningú tracti de fer-me pensar que l’Ajuntament si té marge de maniobra. No mentre l’Estat condemni als municipis al subfinançament més absolut i la Generalitat mantingui el seu deute amb els Ajuntaments (només a Cornellà deuen més de 9 milions d’euros).

I és aquí on entra el joc d’opcions que tenim per davant. A continuació n’enumero 10 per a que CiU i PP escullin quin d’aquests paquets de retallades vol adquirir.

Opció 1. Suprimir les polítiques d’ocupació de duu a terme l’Ajuntament de Cornellà i que donen feina a 300 treballadors del col·lectiu més afectat per la crisi. A més, caldria eliminar la partida destinada a polítiques de salut per assolir el 100% del forat.

Opció 2. Retallar un 83% de la partida destinada a seguretat ciutadana.

Opció 3. Eliminar les partides de seguretat viària, prevenció i convivència.

Resultaria curiós que aquells grups municipals que sempre reclamen més policia (com si fos sinònim de més seguretat) escollissin qualsevol d’aquestes dues opcions. La primera implica suprimir la Guàrdia Urbana o reduir-la al mínim, la segona implica buidar-la de funcions.

Opció 4. Retallar un 81% la partida de polítiques destinades a la gent gran.

En un context on la Generalitat i el Govern d’Espanya han abandonat literalment al col·lectiu, seria molt cruel que els municipis fessin el mateix. Implicaria assegurar la misèria d’aquella generació que va aixecar el país i va impedir que nosaltres visquéssim en un país subdesenvolupat. 

Opció 5. Suprimir les partides d’infància, joventut, adults i d’igualtat de gènere dins el Departament de Serveis Socials.

Com tenim una dreta molt moderna, els hi recomano fer un mix de la opció 4 i 5 i retallar una mica de cada. Total, sou especialistes en retallar als col·lectius més desafavorits de cada franja d’edat perquè sabeu que no tenen prou pes demogràfic com per fer perillar la vostra cadira.

Opció 6. Acomiadar als conserges de les escoles i, de passada, deixar de netejar-les. El problema no serà d’higiene ni de desordre, serà que encara caldrà suprimir les partides que van a l’Escola Municipal de Música i a l’Escola d’Educació Especial “El Virolai”.

A banda de ser il·legal i absurd (cosa que mai ha aturat a la dreta per fer el que fa) implicaria el tancament dels dos darrers centres esmentats. Per què? Perquè la Generalitat ja fa temps que es va desentendre d’aquests (parlem dels 100.000 € que deuen al Virolai des del 2011?).

Opció 7. Retallar un 55% la partida per a les escoles bressol municipals.

Si, si, encara existeixen. No heu aconseguit carregar-vos-les malgrat la Generalitat s’hagi ocupat de retallar 1000€ per infant. No deixa de ser curiós que la dreta, que sempre té a la família en els seus discursos, sigui la que practiqui una política més antifamiliar.

Aconsello als amics de CiU i PP que intentin ser imaginatius amb aquesta opció i no només pensin en la possibilitat de tancar la meitat de les escoles bressol: també es pot acomiadar a la meitat dels treballadors i deixar d’oferir plaça a la meitat de les famílies o bé podem passar directament a tapiar el 55% de cada centre.

Opció 8. Aquesta és la preferida del Grup Municipal de CiU si jutgem les diverses queixes que fan respecte dels nous equipaments de la ciutat. Tancar el Parc Esportiu i el nou complex aquàtic de Can Mercader. Serà interessant veure la cara que els hi queda al comprovar que encara no s’arriba a compensar la baixada del 5% i han de continuar mutilant la ciutat: la resta de piscines municipals, la Fira, l’Auditori, el Centre d’Empreses... I no, amb tot plegat s’assoleix el 93% de la baixada de recaptació. Podem afegir una ludoteca, suprimir el Pla Ciutat de la Lectura, el Punt de Voluntariat i, ja posats i veient que ni tenim Fira ni voluntaris, també la tradicional Fira de Nadal.

I bé, després de carregar-nos mitja Cornellà què ens queda? Doncs continuar retallant perquè la major part dels ingressos recaptats a partir dels preus públics (2’5 milions d’€ en total) venen directament del rendiment que es treu d’aquests equipaments que s'acaben de tancar. Per tant, la opció 8 és de les pitjors, en tant que cal complementar-la amb altres retallades.

Opció 9. Aquesta és la preferida del PP si jutgem el que ha fet a Castella-La Manxa o el que vol fer amb la reforma dels ens locals. Eliminar qualsevol tipus de retribució dels càrrecs electes. Amb aquesta mesura innovadora i gens classista aconseguim assolir el 42% de la rebaixa en la recaptació. Ja que aquesta és una opció populista podem complementar-la amb l’eliminació de les festes populars, els projectes de cooperació i solidaritat, els jocs escolars, els horts urbans i abandonar el Castell del Borni. L’antipolítica té aquestes coses...

Opció 10. Si no és la opció preferida de CiU i PP al menys és la que més utilitzen: deixar a deure tot el que no poden pagar i ja veurem demà...

Penseu en tot això quan el populisme dretà comenci amb la nadala de cada any.

Manel Clavijo Losada

Obrerock 2010

Ja ha passat un temps prou prudencial, més de deu dies, per fer una valoració política i pública del primer concert jove pel Dia del Treballador que vam organitzar l’Agrupació de Cornellà de la Joventut Socialista de Catalunya.

Deixant de banda el número d’assistents, superior al que esperàvem, els problemes tècnics intrínsecs en qualsevol celebració (i encara més si aquesta és la primera) el que vull és fer esment d’aspectes més polítics.

Personalment, el que considero més importants d’aquest concert és el fet de que s’hagi realitzat amb el treball, l’esforç, la dedicació i la il•lusió d’un grup de joves com nosaltres. Teníem l’objectiu de donar a conèixer la nostra Organització en un dia tan emblemàtic com el del Treballador i recaptant diners pels damnificats del terratrèmol del passat gener a Haití. Ho vam complir amb escreix.

Ens hem de sentir molt orgullosos d’haver pogut organitzar amb èxit un esdeveniment d’aquesta dificultat en un temps rècord. El resultat, com ja dic, va ser més que satisfactori per totes les parts.

Hem demostrat que els joves som del tot competents i capaços de desenvolupar projectes molt ambiciosos i de dur-los a terme sense cap mena de tutela per part d’actors externs a la nostra Organització.

Finalment, vull donar les gràcies al nostre company i amic David Baleta per amenitzar l’ambient amb la música de moda, al grup d’indie-rock Mahoney per la seva formidable actuació i la seva complicitat amb tots els presents i, com no, a tots els assistents i participants a l’acte.

L’any ve tornarem a celebrar el Dia del Treballador amb l’Obrerock 2011. Serà en un context polític ben mogut i emocionant per tots els amants de la política.

Us animo a tots a participar al vostre projecte socialista!


Manel Clavijo Losada