In-SAT-isfactori

Aquesta és la nota que posaria qualsevol professor de primària si mai cap alumne actués a classe com van actuar ahir els Robin Hood a Écija (el poble de ma mare, per cert) i Arcos de la Frontera.

No m’agrada gens haver d’escriure per criticar a companys d’esquerra. Tots tenim els mateixos enemics i uns reptes similars per endavant. Malauradament, l’Alcalde deMarinaleda (que porta 30 anys al càrrec) i els seus companys del SAT han volgut aprofitar les vacances d’estiu per fer el ridícul i quedar com uns brètols sense cervell.

És veritat que a Espanya es passa gana, que per primer cop hi ha fam i moltíssima gent buscant alguna cosa per menjar a les escombraries.  És cert que l’atur i les retallades estan empenyent a la gent a la més miserable de les indigències. Ara bé, entrar als supermercats a "robar als rics per donar als pobres”  no és pas una solució, ni tan sols és una via acceptable ni ètica.

No accepto l’argumentació que vol fer-nos veure que tot plegat és una resposta desesperada a la situació actual. Això és un intent esbojarrat de cridar l’atenció i guanyar enemistats sense cap mena de necessitat.

Si l’objectiu real d’aquesta acció hagués estat –com diuen- recaptar aliments per enviar-los als menjadors socials, s’hagués pogut gestionar d’una altra manera. Ara bé, si l’objectiu no és un altre que sortir pels mitjans de comunicació, promocionar al sindicat i als seus dirigents i de passada forçar el trencament de la coalició a la Junta d’Andalusia, s’ho estan muntant prou bé. Per sort IU és una coalició prou responsable i és més probable que trenquin amb aquesta minoria abans que deixar Andalusia en mans de la dreta.

Siguin quins siguin els objectiu oficials i ocults els resultats han estat els mateixos: els menjadors s’han negat a acceptar aliments robats, un dels supermercats els ha denunciat i l’altre ha donat dotze carros plens per a ser entregats als menjadors socials.

I és que si a part de fer el ridícul i viure en els Mons de Yupi, volen ser realment útils, tan sols han de fer les coses de manera coherent i legal. La resta de vies només serveixen per criminalitzar al moviment obrer i deixar en ridícul als qui lluiten contra aquesta situació de misèria no només en temps de vacances. 

Manel Clavijo Losada

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Empiezo este artículo contando hasta diez para evitar cometer el mismo error infantil, soez, impulsivo, criminal, esperpéntico y violento que los redactores de La Razón.

Y es que hay que contar hasta diez antes de emitir cualquier mensaje en caliente. Es comprensible que a Francisco Marhuenda o a Mauricio Casals les caliente mucho la idea de una huelga estudiantil para el 22 de mayo. Es posible que a Diego Mazón le haya parecido gracioso dedicar dos páginas a difamar sobre las cabezas visibles del mismo movimiento estudiantil que ellos se empeñan en ocultar diariamente en sus páginas. ¿Qué quienes son estos tres? ¡Qué nadie se preocupe! Ya se han ocupado ellos de escudarse en el anonimato que les proporciona el hecho de esconderse en los despachos, aquellos que no hayan sido cargos muy visibles del PP (¡mala suerte Paco!). Se escudan también en la libertad de expresión para acusar de gandul a un estudiante por estudiar Formación Profesional con 23 años. Lo hacen con la superioridad moral que les dá haber empezado a dar lecciones antes de aprenderlas.

También resulta significativo que difamen sobre una trabajadora del Ministerio de Educación por mostrarse, de manera activa, contra los recortes que ejecuta el Ministerio donde ella trabaja. ¿Significa esto que no se puede morder la mano que te da de comer? Siguiendo esta lógica, ¿significa esto que jamás arremeterán contra el PP si a cambio obtienen filtraciones o entrevistas exclusivas con sus carismáticos y comunicativos líderes? Un dato: ING les ha pagado 7.890€ por la publicidad que figura en la portada de hoy. ¿Algún día podremos leer en este periódico alguna noticia negativa sobre esta entidad bancaria? ¿Es esto periodismo?

Vosotros tres seréis dóciles perritos del gran capital, tendréis perritos aún más pequeñitos que os reirán las gracias y redactarán lo que a vosotros digáis, y todo por un platito de comidita a medida de vuestros principios como periodistas. Además ofreceréis la justificación necesaria a toda la violencia que el Gobierno está ejerciendo contra la ciudadanía a base de recortes. Es más, con la propaganda navajera de hoy os sumaréis a la campaña de terrorismo de estado que está llevando el PP.

Mauricio, Paco, Diego y demás perritos falderos, es muy posible que sintierais asco e indignación cuando visteis a los armarios ultraderechistas de Amanecer Dorado obligando a los periodistas a alzarse al paso de su líder. Pues bien, yo siento el mismo asco e indignación hacia vosotros cuando obligáis a miles de estudiantes a alzarse al paso de los recortes que vosotros defendéis en vuestro periódico.

¡El 22 de mayo tod@s a la calle!


Manel Clavijo Losada

Ara que ningú no en parla...

La foto també va ser d'un 29 de setembre, però de 1909.

Pràcticament ha passat un mes de la vaga general que va trasbalsar alguns generadors de males opinions intereconomitzats i telemartiritzats. A les televisions es van veure les més anecdòtiques que representatives escenes de limitats cerebrals aprofitant la confusió per robar uns Levis.

També vam observar com els cadells pagats indirectament per la Patronal baixaven de la zona alta de Barcelona. Aquests van anar a rebentar la vaga fent veure que eren uns anti-tot... De ben segur que els seus papis es varen alegrar en veure els seus estimats fillets deslegitimant una protesta ja de per si molt discutida.

Deixant de banda la lluita de xifres, que aporta més tinta i paper que interès, cal analitzar-ho tot des d’una vessant més política que no pas matemàtica.

Els sindicats tenien motius per organitzar una vaga general, això sembla indiscutible. La Patronal té les seves estratègies i subterfugis per coaccionar al Govern. Els sindicats, com és lògic, també tenen maneres de tractar d’influir en la presa de decisions. El seu modus operandi, és més públic ja que té sindicalistes en comptes de bitllets.

S’ha discutit molt de la utilitat estratègica de les vagues en l’actualitat i molts les han titllat d’anacròniques. El que realment és anacrònic és fer anàlisis d’aquest tipus sense tenir en compte que actualment a França s’estan fent tantes vagues en un any com les que portem nosaltres en 30 anys. El problema és que les crítiques ja no venen sols de la dreta, si no també d’algun tipus d’esquerra que creu que les vagues només són lícites si es fan contra un sistema autoritari o un govern de dretes.

Quan el diàleg social es trenca, el Govern fa decrets, la Patronal amenaça i els sindicats fan vaga. Així és com funciona tot plegat. Si no es volen decrets s’ha d’arribar al pacte, si no es volen amenaces s’ha de ser ferms i si no es volen vagues s’ha de ser flexible.

Ara bé, i tot s’ha de dir, què és això de fer una vaga passat l’estiu i una vegada s’ha aprovat la reforma laboral? Si la vaga general volia influir en la presa de decisions s’hauria d’haver fet al juny, com la última, i no pas quan el Govern no pot fer marxa enrere. El fet de no haver actuat d’aquesta manera fa pensar que potser l’objectiu era tenir la vaga de rigor, acontentar a la base i, de passada, justificar les subvencions anuals.


Manel Clavijo Losada