ERC, ho has tornat a fer

Fa uns anys que l’actualitat política no descansa per vacances. Potser és per la crisi econòmica o potser per l’inexorable procés de podriment de la classe política actual. 

En qualsevol cas, d’un temps ençà, arribem al mes de setembre amb la sensació de no haver desconnectat ni un moment i de continuar en el mateix curs polític. 

Aquest cop, el motiu d’alerta que ens ocupa és una nova pífia d’ERC . No m’agrada gens haver de dedicar articles criticant als companys d’altres partits d’esquerres però ERC cada vegada respon menys als patrons d’una formació progressista. La seva deriva cap el centre populista i cap el nacionalisme acrític és ara més evident que mai. 

Un nou exemple d’aquesta “desesquerranització” (m’haureu de disculpar pel neologisme però no he trobat altra paraula per expressar-ho) l’hem tingut aquest mateix matí. Juntament amb CiU, han vetat la compareixença al Parlament d’Andreu Mas-Colell, Irene Rigau i Neus Munté en relació a l’informe sobre desnutrició infantil del Síndic de Greuges. 

És que 345.000 infants en risc de pobresa no és un tema prou important com per que els responsables d’economia, ensenyament i serveis socials recullin la tovallola i el para-sol durant unes hores i intervinguin al Parlament? 

130.000 menors afectats per la pobresa severa no són un motiu suficient com per aturar durant unes hores Catalunya i dedicar-hi una sessió al Parlament?

50.000 nens i nenes amb problemes per accedir al nivell apropiat de proteïnes de manera regular no és un conflicte social prou rellevant per aquests politicastres per no esperar al setembre?

Aquest és un problema massa greu com per esser tractat de manera ordinària en una sessió qualsevol. Menys encara, com pretenen, situar la intervenció del Síndic entre els debats sobre la privatització d’Aigües Ter-Llobregat i la pròrroga dels Pressupostos de la Generalitat. Tot això, a més, sense incloure les intervencions del conseller i les conselleres que han de gestionar aquest tema. 

No demanaré a CiU que actuï amb certa decència, ja fan tard com per començar a demostrar-la ara. Ara bé, si crec que ERC està a temps per demostrar un mínim de racionalitat en la seva manera d’actuar. No tot s’hi val a l’hora de pactar amb el Govern ni a l’hora d’encetar el procés nacional. 

Demano a ERC que s’apropi més a les seves arrels fundacionals i s’allunyi de la seva deriva cada vegada més sèrbia. 

Manel Clavijo Losada

Quo vadis, ERC?

Fa més de set mesos vaig dedicar una entrada a la deriva centrista d’Esquerra Republicana de Catalunya. El to de l’escrit era totalment irònic i humorístic ( o això pretenia). 

Actualment la situació és massa greu com per fer això. El paper d’ERC en aquest inici de legislatura no fa cap mena de gràcia ni es pot ironitzar. 

Hi ha molt en joc en aquests precisos instants: una crisi econòmica agreujada per mesures neoliberals procícliques, una crisi nacional que pot fer aparèixer una escletxa en la convivència a Catalunya i una crisi democràtica fruit d’una continuada mala praxi política. 

Darrere d’aquests enunciats trobem famílies esperant respostes, persones que han dipositat els seus anhels i esperances en un o altre projecte, ciutadans que es senten traïts pels seus representants polítics. 

Els partits han d’estar a l’alçada d’aquests reptes i abordar-los tots. Això implica ser responsables i no deixar de banda part dels problemes que patim els catalans i catalanes. 

És aquí on rau l’error principal d’ERC. S’està limitant a establir ponts de diàleg i acord amb el Govern de Convergència i Unió només pel procés sobiranista. A canvi de les cessions de CiU, ERC està deixant de banda els problemes socioeconòmics del país i els greus casos de corrupció que esquitxen a la coalició de govern. 

ERC es ven en el moment que permet que CiU prorrogui els Pressupostos 2012 durant tot aquest any. Això implica que no s’ha discutit al Parlament la principal eina de gestió i fiscalització de l’acció de Govern ni podem mesurar el rigor dels seus càlculs econòmics. 

ERC es rebaixa moralment quan impedeix el control al govern (una de les funcions del Parlament) boicotejant la petició de compareixença al President Mas respecte els casos de corrupció que afecta al finançament del partit de govern. 

ERC separa l'ètica de la política en el moment que es felicita per haver aconseguit forçar la compareixença d’Artur Mas pel 31 de juliol. Es pensen que som estúpids o es que realment creuen que la ciutadania estarà al cas a mig estiu? 

ERC demostra ser un partit fraudulent quan llueixen pegats en favor de la televisió pública i es manifesten públicament a favor dels seus treballadors però després voten amb CiU contra la condemna a l’ERO a la TV3. 

I finalment, ERC traeix a Catalunya quan vota contra una moció que pretenia acabar amb la pobresa i la desnutrició infantil amb mesures concretes i quantificades. 

Si mai tinc cap mena de responsabilitat i acabo faltant d’aquesta manera els valors i principis que represento, espero que existeixi el mecanisme per engegar-me immediatament el més lluny possible.  És el que desitjo per l’Oriol Junqueres i tots els dirigents d’ERC. Que la base d'aquest partit prengui bona nota al respecte. 

Manel Clavijo Losada

Arriben les bones noticies!

No es tracta d’una relaxació dels límits de dèficit, tampoc s’ha aprovat cap llei per l’habitatge digne i per la dació en pagament, aneu errats si penseu que s’ha decidit incrementar el SMI al nivell de l’IPC. Molt menys s’han començat a portar a terme les mesures de control als mercats financers que serien necessàries per aturar l’especulació i el control de l’economia sobre la política. I no, tampoc ha aparegut com per art de màgia un pla de xoc per afavorir cap nou model productiu ni per generar alta ocupació de qualitat.

En aquest país les bones noticies no arriben si no treballem per realitzar-les. Això serà difícil si a Espanya trobem més aturats actius que governants que treballin, és per això que ens hem de conformar amb un altre tipus de noticies.

La bona nova és que ja tenim un partit liberal a Catalunya! Si, ja n’hi ha prou de conservadors i socialistes fent-se passar per liberals, centristes o pragmàtics. Els vots del centre ja tindran una destinació clara, no pas una mala còpia. Aquells que pensen que l’esquerra i la dreta són el mateix, que fer o tancar hospitals és ben bé igual i que no troba diferències entre estudiar en una escola i en una barraca “provisional” estan d’enhorabona. Ja tenim el partit ideal per tots aquells que no votaran mai a la dreta però s’han cregut la metàfora de la família amb ingressos reduïts que retallen en despeses supèrflues (sanitat i educació) com a paradigma del que s’ha de fer a la Generalitat.

Ha arribat el moment que la via que ha mort a Europa entri al Parlament de Catalunya amb forces renovades. Era necessari que algú posés la tanca al voltant del centralisme institucionalitzat de caire oportunista, no fos cas que els altres partits es colessin. A Catalunya no tenim als Liberals-Demòcrates de la Gran Bretanya, ni al Liberals purs d’Alemanya, tampoc tenim un poti-poti com el Partit Demòcrata a l’estil italià. Qui vol nous partits, partits que fan el de sempre o fusions incomprensibles? Aquí a Catalunya tenim el partit més antic de la cambra utilitzant estratègies que han mort a Europa però venent la moto d’una nova fornada tant de dirigents com d’idees.

Gràcies a ERC tenim el prototip de formació política que pot pactar amb qui sigui, on sigui i en les condicions que siguin. En un inici no han entrat al govern però si el projecte sobiranista (que només es tracta d’una secessió institucional, no pas d’un projecte econòmic) comença a ser atacat, tindran el seu moment de glòria al si d’un govern de dretes.

Just en aquell moment, la metamorfosi d’ERC en un partit liberal-oportunista haurà culminat i tots els qui estem a les bases de partits en perill de caure en la marais centralista respirarem alleugerits.

Manel Clavijo Losada